Saps jugar a futbol

REGLES DEL FÚTBOL
· El futbol, consta de 17 normes, són:
1-El terreny de joc: ha de ser rectangular amb un mínim i un màxim d' allargada (120 a 90 m) i amplada (90 a 45 m).
Les línies més importants són la divisòria de mig camp, les dues àrees petites i les dues grosses.
Altres línies no tan destacades són la de còrner, la rodona de mig camp i la mitja lluna de l' àrea.
2-La pilota: ha de ser esfèrica amb una coberta de cuir.
La pilota ha de tenir una circumferència de 71 cm com a màxim i de 68 cm com a mínim, i el seu pes al començament del partit, no ha de ser superior a 453g ni inferior a 396g.
La pilota no pot ser canviada durant el partit sense l' autorització de l' àrbitre.
3-Nombre de jugadors: el partit el juguen dos equips formats per no més d'11 jugadors, un dels quals ha de ser porter.
Es poden utilitzar jugadors substituts sempre que s'atinguin les condicions següents:
· Haver obtingut l' autorització de la federació corresponent.
- El reglament de la competició ha de preveure quants substituts poden ser utilitzats.
· No es permet que un jugador que ja ha estat substituït torni entrar al terreny de joc.
4-Equip dels jugadors: un jugador no pot portar cap objecte perillós per els altres jugadors.
L'equip usual d'un jugador està compost per un jersei o una samarreta , pantalons curts, mitges i calçat.
Els jugadors no poden jugar descalços i hauran de portar proteccions a les cames.
5- L'àrbitre: es designa un àrbitre per dirigir cada partit. També pot anar acompanyat per dos arbitres auxiliars.
La seva autoritat i l'exercici dels seus poders atorgats per les regles de joc, comencen al moment en que entra al camp de joc.
La seva facultat sancionadora s'estén a les infraccions comeses quan el joc és suspès temporalment i quan la pilota està fora de joc. Les seves decisions en relació amb el joc, són definitives pel que fa al resultat del partit.
6- Els àrbitres auxiliars: es designen dos àrbitres auxiliars que tenen per missió assenyalar, llevat el que decideixi l'àrbitre:
· quan la pilota està fora de joc.
· a quin bàndol correspon efectuar els saques de banda.
- l' intenció de realitzar una substitució.
· ajudar a l' àrbitre a dirigir el joc d'acord amb les regles.
7- Durada del partit: el partit compren dos períodes de 45' cadascun, llevat que s'acordi una altre cosa. S'entén:
· que l'àrbitre ha d' afegir a cada període el temps que s'ha perdut.
· La durada de cada període pot ser prolongada a fi de permetre l'execució d'un penal.
8- L'inici del joc: en el moment d'iniciar el partir se sortegen la tria del camp i la sacada inicial. A la senyal de l'àrbitre comença el partit amb un toc a la pilota parada en direcció a la porteria contraria. Els jugadors han de estar situats cadascú al seu propi terreny de joc, fora de la rotllana del mig camp.
9- Pilota en joc o fora de joc: la pilota està fora de joc, quan:
· ha traspassat completament una línia de banda o de meta , ja sigui per terra o per aire.
· el joc ha estat aturat per l'àrbitre.
La pilota està en joc:
· si torna al joc de rebot del travesser, dels pals de les porteries o de les banderes de còrner.
· si torna al joc després d'haver tocat l'àrbitre o un àrbitre auxiliar situat al interior del camp.
· mentre no s'adopti una decisió sobre una suposada infracció de les regles del joc.
10- Gol marcat: s'aconsegueix un gol quan la pilota ha traspassat completament la línia de meta entre els tres pals, sense haver estat impulsada amb la mà o el braç per un jugador de l'equip atacant llevat que sigui el porter des de la seva pròpia àrea.
11-Fora de joc: un jugador està en posició de fora de joc si està mes a prop de la línia de meta contrària que la pilota, llevat quan:
· estigui situat a la seva pròpia meitat de terreny;
· entre ell i la línia de meta contraria hi hagi dos o més defensors.
Un jugador només ha de ser declarat fora de joc quan:
· interfereixi el joc ;
· tracti de treure avantatges de la seva situació.
Si és un fora de banda, un còrner o d' una pilota tocada per l' àrbitre o un jugador de l' equip contrari no es pot considerar mai fora de joc.
Si es fora de joc l' àrbitre ha de concedir un tir lliure indirecta a l' equip contrari.
12-Faltes i incorreccions: un jugador que comet intencionada- ment una de les faltes següents:
· donar o intentar donar una puntada de peu a un adversari;
· fer la traveta el contrari, o sigui fen-lo caure de qualsevol manera;
· saltar sobre l' adversari;
· carregar un contrari perillosament;
· carregar per darrera un adversari que no fa obstrucció;
· colpejar o intentar colpejar un adversari o escopir-li;
· subjectar o empènyer un adversari;
· jugar la pilota amb la mà,
ha de ser sancionat amb un tir lliure directe.
Si un jugador comet una de les 5 faltes següents:
· jugar de manera perillosa;
· carregar lleialment a un contrari si la pilota no està a distancia de jugar-la;
· obstruir intencionadament a un contrari sense jugar la pilota;
· carregar el porter , llevat que aquest tingui la pilota, obstrueixi un adversari o estigui fora de l'àrea de meta;
· quant el porter fa mes de 4 passes amb la pilota dins la seva àrea de penal,
ha de ser sancionat amb un tir lliure indirecte.
13- Tirs lliures: poden ser directes ( es pot marcar gol directament tocant un sol jugador la pilota) o indirectes (necessiten tocar-la al menys 2 jugadors).
14- El penal: es llança des del punt de penal a 11 m. de distancia de la línia de meta. Els jugadors han de estar a 9,15 m. mínim de la pilota al moment d'executar-se. El porter ha de estar sobre la línia de meta.
15- Sacada de banda: quan la pilota traspassa totalment la línia de banda, es posa novament en joc amb les dues mans , per el lloc on ha sortit i amb els peus a l'exterior del terreny de joc.
16- Sacada de meta: quan la pilota ha traspassat totalment la línia de meta , fora dels tres pals, i ha estat empesa per un jugador de l'equip contrari, es posa novament en joc situant la pilota dintre l'àrea de meta.
17- Còrner: quan la pilota ha traspassat totalment la línia de meta, fora dels tres pals i impulsada per un jugador de l'equip defensor, ha de posar-se novament en joc per un jugador de l'equip atacant des de l' interior del quart de cercle corresponent a la banderola del punt de còrner més proper.



Arnau Tassies Pons

Saps jugar a basquet

TERRENY DE JOC:
Dimensions, superfície de joc, dibuix i mides:
El terreny de joc fa 26m. De llarg i 14m. D'ample, és de sòl dur i lliure d'obstacles. Les cistelles, situades al centre de les dues bandes, són construïdes per un cèrcol metàl·lic del qual penja una xarxa oberta per la part inferior; cada cistella va fixada a un tauler de forma rectangular aguantat per un suport fixat fora del terreny de joc i que la manté a una altura de 3,05 m. De terra. Cada canasta feta més enllà de la línia de 6,25m val tres punts.
El sostre del pavelló a d’estar a una distancia mínima de 7m d'altura.
La cistella te un radi de 45cm.
EQUIPS:
Jugadors: En un partit nomes poden jugar 5 jugadors, entre aquets 5 jugadors en deveri dos Pivots, dos Al.lers i un Base.
Suplents: En un equip poden haveri un màxim de 10 jugadors, 5 jugadors jugant a la pista i un altres 7 a la banqueta.
Entrenadors: Acostuma haver-hi un sol entrenador en un equip, els entrenador decideixen tot qui juga i qui no jugar, les jugades, etc.
LA PILOTA:
Material: La pilota basquet és de cautxú perquè es un matèria molt lleuger i també molt resistent.
Temany: La pilota es esfèrica i te una circumferència de 74,9cm a 78cm.
Pes: La pilota pesa entre 567gr. i 650gr. Aproximadament.
REGLES DELS PASOS:
Tres segons: Aquesta regle es compleix quan un equip esta ataca’n i entre a la botella de l'altre equip, nomes esta permès que i estiguin tres segons, perquè si es dona el cas de que estàs més de tres segons la pilota pasa a l'equip contrari.
Cinc segons: Aquesta norma es dona el cas quan la pilota surt fora de banda, nomes tenen cinc segons per pasar-la, sinó la pilota pasa a l'equip contrari.
Deu segons: Aquesta norma es compleix quan desprès d'una canasta de l'equip contrari, i han de sacar tenen deu segons per a pasa de mig camp.
Trenta segons: Aquesta norma és el temps màxim per a fer una jugada i tenir la posició de la pilota, si pasent aquests trenta segons la pilota pasa a l'equip contrari.
TEMPS DE JOC
El temps del partit es divideix en quatre parts de deu minuts cada una. Un partit consta de quatre quarts, i això vol dir que son quaranta minuts, de partit, més els temps morts, les fores i les interrupcions que pugui tenir un partit.
SISTEMA De ANOTACIÓ
Un partit consta de tres sistemes de anotacions, que són:
· Cada cistella és contarà dos punts si està feta d'una distancia més petita de la línia de 6,25m.
· Cada cistella feta més enllà de la línia de 6,25 contarà tres punts.
· Si et fan una falta personal i tens dos tirs lliures contaran un punt cada cistella.
CARACTERÍSTIQUES DELS JUGADORS EN LES SEVES DIFERENTS POSICIONS
Base: És l'encarregat de dirigir el partit. (les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Està situat davant de la línia de 6'25, i des d'ella maneja tot el joc.
Escolta: Son encarregats d'anotar des del perímetre de l'ampolla, solen ser mes alt que els bases i també son els que mes tirs tenen que rebre. Solen ser jugadors de contacte amb altres jugadors, ja que juga per dintre de la línia de 6,25.
Alleres: Són els encarregats de vigilar les bandes i d'ajudar la base i el pivot a penetrar dins la línia de tir. Estan situats un a cada banda de la línia de 6'25, una mica més endins que les bases.
Pivots: Són els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la línia de tir. Estan situats un a cada canto de la botella, gairebé sota la cistella.



Arnau Tassies Pons

el cos i la ment

L’ésser humà transforma el cos arreu del món.
Si al cos fem: pintar-nos, posar tatuatges, penja pírcings, es maquilla es decora… no deixa tal com l’ha fet la natura. El cos d’un ésser humà deixa sempre pistes al mon.
Si tu ets un agelet i tu un dimoniet estarem mes tranquils si guanya l’angelet.
No pasa res si un te la cama petita, si es grassoneta, si es prim si es alt si es baix no pasa res perquè cadascú es com es.

Opinió:m’agrada’t perquè tè raò i es molt interessant i si ens diuen prims alts baixos…
No pesarà res perquè també l’altre també te les seves característiques.

Arnau Tassies Pons

PEP COLL

Pòrtic
Pep Coll va nàixer a Pessonada (Pallars Jussà) el 1949. Resideix actualment a Lleida on treballa de professor de Llengua i Literatura Catalanes. Com a escriptor, ha conreat tota mena de gèneres en prosa, des del recull de llegendes del Pirineu, Muntanyes Maleïdes, a la narració breu, L'edat de les pedres; del conte infantil, La bruixa del Pla de Beret, a la novel·la juvenil, Què farem, què direm?; des de l'obra de teatre Miracles de Santa Maria d'Àneu, a guions per a la televisió; de la columna de diari (El Periódico, Segre) a l'article de fons a les revistes (Descobrir Catalunya, Pirineos...). La novel·la és, per damunt de tots, el seu gènere preferit: El secret de la moixernera, El segle de la llum, L'abominable crim de l'Alsina Graells, La mula vella, Per les valls on es pon el sol, Els arbres amics, El salvatge dels Pirineus i Les senyoretes de Lourdes. La seua obra es basteix, en bona part, amb personatges i ambients del Pirineu. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.

Premis
Premi Gran Angular de literatura juvenil (1991): Què farem, què direm?.
Premi de la Crítica Serra d'Or a la millor novel·la juvenil (1993): Què farem, què direm?.
Premi de novel·la juvenil Ramon Muntaner (1994): El Pont de Mahoma.
Premi Octavi Pellissa a un projecte de creació literària (1996): El segle de la llum.
Premi Lola Anglada de contes per a infants (1997): El tresor de la Nit de Nadal.
Premi Sant Joan de la Fundació Caixa de Sabadell (2005): El salvatge dels Pirineus
Premi Sant Jordi de novel·la (2007): Les senyoretes de Lourdes.


BiografiaPep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l'any 1949. Fill de pares pagesos, és el segon de quatre germans. De l'escola del poble on va aprendre de lletra, va passar al Seminari de la Seu d'Urgell on cursà els estudis d'Humanitats, i d'aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia. D'ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l'IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu amb la Roser Trepat, i dues filles, la Bruna i la Nuri. La seua activitat literària, paral·lela a la de dinamitzador cultural, s'inicia durant la segona meitat de la dècada dels 70 amb la creació (amb altres companys entusiastes de la comarca) de la revista pallaresa Escudella (La Pobla de Segur, 1977) i posteriorment, amb la fundació del Centre d'Estudis del Pallars (Tremp, 1987). Durant aquests anys, s'interessa especialment per l'estudi, sobre el terreny, del dialecte pallarès, treball que sintetitzarà més tard amb la publicació de El parlar del Pallars (1991). Tot seguit, després de recuperar les paraules, s'interessa per les històries velles. Recorre totes les valls del Pirineu occidental català (poble per poble, des de la Cerdanya fins a la vall de Benasc) a la recerca de narracions tradicionals (llegendes, rondalles, acudits i anècdotes vàries). Fruit d'aquest treball, són els reculls de llegendes Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i Muntanyes Maleïdes (1993). Aquesta recerca, a cavall entre l'etnologia i la literatura, continua amb l'obra Viatge al Pirineu fantàstic (1994), una mena de guia pels indrets pirinencs que han generat fantasies, publicada primer en fascicles al diari Segre i posteriorment, en forma de llibre, a l'Editorial Columna. I culmina amb un recull de narracions tradicionals de l'Aran, "El rei de la Val d'Aran". A la vegada, i conscient de la colonització cultural que pateix el món de la fantasia infantil, recrea i adapta alguns d'aquests mites pirinencs per a ús dels lectors joves. En són exemple, La bruixa del Pla de Beret (1991), El tresor de la nit de Nadal (Premi Lola Anglada, 1997) i sobretot, Què farem, què direm? (1992), novel·la juvenil amb què guanya el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Crítica Serra d'Or (1992) i de la qual se n'han fet fins ara, vint-i-cinc edicions. L'habitació de ma germana (2008) és la seva darrera novel·la juvenil. La novel·la és, amb tot, el gènere literari més conreat, la forma amb què es troba més còmode. Des de l'inici de la seua carrera literària, ha publicat aquests títols: El secret de la moixernera (1988), El Pont de Mahoma (1995), El segle de la llum (1997), La mula vella, publicada el 1989 i revisada el 2000, Per les valls on es pon el sol (2002), és una nova versió del mite del Graal, ambientada a les valls pirinenques, Els arbres amics (2004) biografia imaginària d'un esporgador, una mena d'artista boig pels arbres, El salvatge dels Pirineus (2005), història d'un Robinson pirinenc, nàufrag voluntari en un feixanc, i darrerament, Les senyoretes de Lourdes (2008), biografia humana de Bernadette Soubirous, la nena que va veure 18 vegades la Mare de Déu en una balma de Lorda. A part d'escriptor, té dues grans afeccions més: l'ensenyament de la literatura i la muntanya. La primera, més que no pas una activitat professional, és una vocació a la qual, des de fa 25 anys, es dedica amb cos i ànima. I pel que fa a la muntanya, li agrada enfilar-se als cims del Pirineu, sigui damunt dels esquís o calçat amb unes bones botes de muntanya.

El Jules Verne era un viatjador que sempre desitjava arribar a la lluna.
Ell va néixer a Nantes una ciutat situada a França.
Ell li agradava viatjar amb més gent per conèixer-lo a ell no l’importava si tardaria molt si era molt llarg el camí... per a ell nomes viatjar sigui al lloc que sigui.
El seu pare que es deia Pierre era advocat però un dia va dir:
Jo vull que el Jules Verne sigui advocat però pobre pare si tan sols el batejaven i ja volia que sigues advocat.
Jules Verne va néixer al 1828-1905 i va ser un escriptor francès i va esta vivent a Nantes el 8 de febrer de 1828, conegut especialment per llibres on i sortia moltes coses de ciència-ficció.
Ell li agrada pel·lícules llibres de ciència-ficció.

Opinió personal:

Es molt bonic i apart e après coses sobre ell com per exemple li agradava la ciència-ficció i apart el vull recomanar perquè crec que es un llibre excel·lent i esta molt ben explicat.

senyalo amb el dit
una taca en el llibre
sé que m’escolta

llegeix el futur
perquè al fons de la tassa
mai queda cafè

sense tovalló
giro full a la vida
i em xarrupo els dits

el sol cau aviat
el llençol de la onada
glaça la sorra

1- Busqueu, en grup de dos o tres personatges que facin por. En podeu trobar entre vosaltres records(L’home del sac, el papu,les bruixes...) entre éssers que avui són misteriosos (extraterrestres,l’abominable home de les neus el monstre llac Ness) entre éssers populars que tradicionalment feien por a la marinada ( el marmajor els nyitos...) o bé us en podeu inventar algun, de la mateixa manera que, un dia que estava una mica avorrida l’escriptora Mary W.Shelley es va inventar el Frankenstein. Quan tingueu el personatge pensat,dibuixeu-lo al vostre full i aneu-lo descrivint. Veureu que fer aquestes dues coses alhora millora els personatges. Potser us ajudaran aquests espectes.











Es una imatge que surt el Doctor Frankenstein, te el cabell negre i la cara de color carn te la camisa negra i te un ferro al coll i a la imatge i fica Frankenstein.

Es alt lleig es un home que fa molta por

Menja xuxes gominoles tornillos ferros...

Sempre es vesteix amb roba negra per fer por a la gent.

Els ulls el ferro al mig del coll les berrugues.

Potser tothom que el vegi s’espantaria.

De un home que el va crear.

Ajudar a les persones però ell vol ajudar però fa por.

Un cop tingueu la descripció feta, us heu d’inventar una historia.

Hi havia una vegada un noi creat per una persona que es anomenat Frankenstein ell un dia va anar a casa de una nena de 7 anys i la nena estava sola a casa i de sobte va entrar i la nena va escridassar molt fort quan va veure la cara horrorosa de ell.
Ell va dir traquila nomes te porto el diari que era a davant de casa teva.
Quan va marxar van veure tothom la cara del doctor Frankenstein i van tancar les portes finestres...
Per ell nomes vol ajudar però les altres persones es pensen que es un monstre.

2- Personatges com Frankenstein o dràcula que formen part del gènere de terror van ser creats en algun moment per una escriptora o un escriptor. Després els van portar al cine se’n van fer altres llibres els dibuixants se’ls van imaginar i de mica en mica han anat format part de nosaltres mateixos. Frases com es lleig com el Frankenstein xucles la sang com un dràcula aquesta persona es un fantasma no són gents entranyes en el llenguatge habitual.

És possible que aquestos textos us hagin sorprès justament perquè dos personatges d’una manera poc habitual un monstre bona persona un fantasma babau que es deixava espantar per dos marrecs amb tirador i una família americana. Llegiu-los bé expliqueu tota la classe

Es lleig com un dràcula
Fa mes por que un fantasma normal i corrent
Es bon ajudant com les persones amables.

a) segons el text com ens imaginaríem Frankenstein? Perquè provoca aquesta situació quan entra a una classe?

Jo me’l imaginaria un monstre que fa molta por i fa espantar a la gent.

Perquè creieu que vol entrar al poble?

Per avere si pot ajudar algú.

Què trobeu diferent d’aquest monstre amb la idea que en teniu?

Que hi ha molta diferencia el Frankenstein amb un dràcula perquè el Frankenstein va ser creat i no xucla sang i el dràcula xucla sang i no es creat.

b) I el fantasma? Per què alguns procediments de fantasmes no funcionen aquesta família?
Perquè els fantasmes no viuen en famílies viuen sols i abandonats

Com és el fantasma?

Es alt lleig es un home que fa molta por li agrada menjar xuxes gominoles tornillos ferros...sempre es vesteix amb roba negra per fer por a la gent els li fa por per els ulls el ferro al mig del coll les berrugues.