PEP COLL

Pòrtic
Pep Coll va nàixer a Pessonada (Pallars Jussà) el 1949. Resideix actualment a Lleida on treballa de professor de Llengua i Literatura Catalanes. Com a escriptor, ha conreat tota mena de gèneres en prosa, des del recull de llegendes del Pirineu, Muntanyes Maleïdes, a la narració breu, L'edat de les pedres; del conte infantil, La bruixa del Pla de Beret, a la novel·la juvenil, Què farem, què direm?; des de l'obra de teatre Miracles de Santa Maria d'Àneu, a guions per a la televisió; de la columna de diari (El Periódico, Segre) a l'article de fons a les revistes (Descobrir Catalunya, Pirineos...). La novel·la és, per damunt de tots, el seu gènere preferit: El secret de la moixernera, El segle de la llum, L'abominable crim de l'Alsina Graells, La mula vella, Per les valls on es pon el sol, Els arbres amics, El salvatge dels Pirineus i Les senyoretes de Lourdes. La seua obra es basteix, en bona part, amb personatges i ambients del Pirineu. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.

Premis
Premi Gran Angular de literatura juvenil (1991): Què farem, què direm?.
Premi de la Crítica Serra d'Or a la millor novel·la juvenil (1993): Què farem, què direm?.
Premi de novel·la juvenil Ramon Muntaner (1994): El Pont de Mahoma.
Premi Octavi Pellissa a un projecte de creació literària (1996): El segle de la llum.
Premi Lola Anglada de contes per a infants (1997): El tresor de la Nit de Nadal.
Premi Sant Joan de la Fundació Caixa de Sabadell (2005): El salvatge dels Pirineus
Premi Sant Jordi de novel·la (2007): Les senyoretes de Lourdes.


BiografiaPep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l'any 1949. Fill de pares pagesos, és el segon de quatre germans. De l'escola del poble on va aprendre de lletra, va passar al Seminari de la Seu d'Urgell on cursà els estudis d'Humanitats, i d'aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia. D'ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l'IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu amb la Roser Trepat, i dues filles, la Bruna i la Nuri. La seua activitat literària, paral·lela a la de dinamitzador cultural, s'inicia durant la segona meitat de la dècada dels 70 amb la creació (amb altres companys entusiastes de la comarca) de la revista pallaresa Escudella (La Pobla de Segur, 1977) i posteriorment, amb la fundació del Centre d'Estudis del Pallars (Tremp, 1987). Durant aquests anys, s'interessa especialment per l'estudi, sobre el terreny, del dialecte pallarès, treball que sintetitzarà més tard amb la publicació de El parlar del Pallars (1991). Tot seguit, després de recuperar les paraules, s'interessa per les històries velles. Recorre totes les valls del Pirineu occidental català (poble per poble, des de la Cerdanya fins a la vall de Benasc) a la recerca de narracions tradicionals (llegendes, rondalles, acudits i anècdotes vàries). Fruit d'aquest treball, són els reculls de llegendes Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i Muntanyes Maleïdes (1993). Aquesta recerca, a cavall entre l'etnologia i la literatura, continua amb l'obra Viatge al Pirineu fantàstic (1994), una mena de guia pels indrets pirinencs que han generat fantasies, publicada primer en fascicles al diari Segre i posteriorment, en forma de llibre, a l'Editorial Columna. I culmina amb un recull de narracions tradicionals de l'Aran, "El rei de la Val d'Aran". A la vegada, i conscient de la colonització cultural que pateix el món de la fantasia infantil, recrea i adapta alguns d'aquests mites pirinencs per a ús dels lectors joves. En són exemple, La bruixa del Pla de Beret (1991), El tresor de la nit de Nadal (Premi Lola Anglada, 1997) i sobretot, Què farem, què direm? (1992), novel·la juvenil amb què guanya el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Crítica Serra d'Or (1992) i de la qual se n'han fet fins ara, vint-i-cinc edicions. L'habitació de ma germana (2008) és la seva darrera novel·la juvenil. La novel·la és, amb tot, el gènere literari més conreat, la forma amb què es troba més còmode. Des de l'inici de la seua carrera literària, ha publicat aquests títols: El secret de la moixernera (1988), El Pont de Mahoma (1995), El segle de la llum (1997), La mula vella, publicada el 1989 i revisada el 2000, Per les valls on es pon el sol (2002), és una nova versió del mite del Graal, ambientada a les valls pirinenques, Els arbres amics (2004) biografia imaginària d'un esporgador, una mena d'artista boig pels arbres, El salvatge dels Pirineus (2005), història d'un Robinson pirinenc, nàufrag voluntari en un feixanc, i darrerament, Les senyoretes de Lourdes (2008), biografia humana de Bernadette Soubirous, la nena que va veure 18 vegades la Mare de Déu en una balma de Lorda. A part d'escriptor, té dues grans afeccions més: l'ensenyament de la literatura i la muntanya. La primera, més que no pas una activitat professional, és una vocació a la qual, des de fa 25 anys, es dedica amb cos i ànima. I pel que fa a la muntanya, li agrada enfilar-se als cims del Pirineu, sigui damunt dels esquís o calçat amb unes bones botes de muntanya.