fancygens.com
Big Bud
Hace 16 años
viernes, 28 de noviembre de 2008
jueves, 27 de noviembre de 2008
PENYA BARÇA LINYOLA
L’Èxit es una bona cosa com per exemple has venut tres milions de discos i surts a la televisió cada dia.
Però el fracàs ens ajuda a que no aprovis un examen o que et surt tot malament.
A vegades l’èxit ens ajuda a donar felicitat i alegria de fer algo que desitjaves fer molt,però el fracàs si vols provar de fer la voltereta a lo millor et trenques el braç i llavors hauràs fracassat.
Opinió: m’agrada’t perquè te raó a vegades tenim
El monstre que va crear el doctor Frankenstein, es va despertar per continuar el camí i va arribar a un poble tot ple de cases, va voler entrar a una de les millors cases però quan va posar els peus a la porta de la casa, els nens van cridar, les dones es van desmallar i alguns van marxar perquè feia molta por. El monstre va fugir correns perquè l’atacaven. èxit i a vegades fracasses.
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
Un fantasma va aparèixer una nit,quan tots estaven al llit el fantasma va fer caure la armadura i tota la família va baixar corrents, van veure al fantasma assegut amb una cadira. Els bessons van disparar boletes.
L’ambaixador de Estats Units el va apuntar amb una pistola. El fantasma va cridar i va desaparèixer de cop. Es va obrir la porta i va aparegué vestida de blau el Mrs. Otis.
Però el fracàs ens ajuda a que no aprovis un examen o que et surt tot malament.
A vegades l’èxit ens ajuda a donar felicitat i alegria de fer algo que desitjaves fer molt,però el fracàs si vols provar de fer la voltereta a lo millor et trenques el braç i llavors hauràs fracassat.
Opinió: m’agrada’t perquè te raó a vegades tenim
El monstre que va crear el doctor Frankenstein, es va despertar per continuar el camí i va arribar a un poble tot ple de cases, va voler entrar a una de les millors cases però quan va posar els peus a la porta de la casa, els nens van cridar, les dones es van desmallar i alguns van marxar perquè feia molta por. El monstre va fugir correns perquè l’atacaven. èxit i a vegades fracasses.
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
Un fantasma va aparèixer una nit,quan tots estaven al llit el fantasma va fer caure la armadura i tota la família va baixar corrents, van veure al fantasma assegut amb una cadira. Els bessons van disparar boletes.
L’ambaixador de Estats Units el va apuntar amb una pistola. El fantasma va cridar i va desaparèixer de cop. Es va obrir la porta i va aparegué vestida de blau el Mrs. Otis.
Europa critica els escàners corporals dels aeroports
Europa critica els escàners corporals dels aeroports
El parlament Europeu creu que els escàners corporals als aeroports.
Aquestos escàners estan en prova amb alguns aeroports europeus.
Com el de d’Amsterdam i fan una imatge en blanc i negre el cos del viatger que permet si amaga coses sota la roba i també ofereixen una instantània de l’autonomia de passatgers.
A l’aeroport de Orlando volen instal·lar a Europa.
Opinió:
Jo crec que això es una bona idea perquè a vegades no pita la maquina i porta algo a sota de la roba pues aquest escàner mira el cos del viatger o viatgera.
Arnau tassies
El parlament Europeu creu que els escàners corporals als aeroports.
Aquestos escàners estan en prova amb alguns aeroports europeus.
Com el de d’Amsterdam i fan una imatge en blanc i negre el cos del viatger que permet si amaga coses sota la roba i també ofereixen una instantània de l’autonomia de passatgers.
A l’aeroport de Orlando volen instal·lar a Europa.
Opinió:
Jo crec que això es una bona idea perquè a vegades no pita la maquina i porta algo a sota de la roba pues aquest escàner mira el cos del viatger o viatgera.
Arnau tassies
Joan Portell
El Dijous 13 de Novembre, els alumnes de 5è i 6è hem anat a la biblioteca de Linyola perquè avui venia el Joan Portell.
Quan hem arribat a la biblioteca hem entrat tots hem entrat tots i encara no havia arribat l’escriptor.
Mentrestant que no vinia, la Montse ens a explicat coses de la vida del Joan. Quan ha arribat en Joan ens a explicat llibres que havien a la biblioteca com per exemple L’Illa Willi Eitot...
Quan a explicat 7 o 8 llibres ell a marxat i nosaltres amb mirat les pel·lícules les revistes llibres...
A les 12 del migdia hem arribat a l’escola els professors ens a deixat jugar al pati.
I a la 1 em marxat a casa.
Opinió:
A sigut un dia molt bonic i em coneixut al Joan Portell. I a demes a sigut molt amable amb nosaltres.
Arnau Tassies
Quan hem arribat a la biblioteca hem entrat tots hem entrat tots i encara no havia arribat l’escriptor.
Mentrestant que no vinia, la Montse ens a explicat coses de la vida del Joan. Quan ha arribat en Joan ens a explicat llibres que havien a la biblioteca com per exemple L’Illa Willi Eitot...
Quan a explicat 7 o 8 llibres ell a marxat i nosaltres amb mirat les pel·lícules les revistes llibres...
A les 12 del migdia hem arribat a l’escola els professors ens a deixat jugar al pati.
I a la 1 em marxat a casa.
Opinió:
A sigut un dia molt bonic i em coneixut al Joan Portell. I a demes a sigut molt amable amb nosaltres.
Arnau Tassies
definicions
Busca la definicio d’aquests accidents geográfics.
Cap- En geografi, un cap és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar. A Espanya hi ha el Cap de Creus, el cap de Salou...
Arxepelag- Un arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic. A Espanya hi ha Balears,Canàries
Estret- Un estret és un canal estret d'aigua que connecta dos cossos d'aigua més grans, i per tant, es troba entre dos masses de terra. A Espanya hi ha el Estret de Gibeltra
Illa- Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, ja sigui de mar, de riu o de llacs. A Espanya hi ha Menorca,Palma de Mallorca
Golf- Golf és una part de l’oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra. Encara que normalment es confon amb badia, aquesta última és de menor extensió. A Espanya hi ha el Golf de Valencia
Peninsula- Una península és una extensió de terra voltada d'aigua pertot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme. A Espanya hi ha la Peninsula Ibèrica
Cap- En geografi, un cap és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar. A Espanya hi ha el Cap de Creus, el cap de Salou...
Arxepelag- Un arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic. A Espanya hi ha Balears,Canàries
Estret- Un estret és un canal estret d'aigua que connecta dos cossos d'aigua més grans, i per tant, es troba entre dos masses de terra. A Espanya hi ha el Estret de Gibeltra
Illa- Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, ja sigui de mar, de riu o de llacs. A Espanya hi ha Menorca,Palma de Mallorca
Golf- Golf és una part de l’oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra. Encara que normalment es confon amb badia, aquesta última és de menor extensió. A Espanya hi ha el Golf de Valencia
Peninsula- Una península és una extensió de terra voltada d'aigua pertot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme. A Espanya hi ha la Peninsula Ibèrica
La digestio
1. L'aparell digestiu humà. És l'aparell encarregat de els aliments, degradar-los fins molècules petites capaços d'entrar en les cèl·lules, els denominats nutrients, i d'expulsar les restes no digeribles (femtes).
2. Parts de l'aparell digestiu. És un tub amb un orifici d'entrada (boca) i un de sortida (anus), en el qual es pot distingir diferents regions (cavitat bucal, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gruixut) i diverses glàndules annexes (glàndules salivals, fetge i pà.
Ingestió: Es els aliments a la boca i es masteguem amb les dents.
El pas de l’aliment triturat: Són nutrients que passen pel tub digestiu.
Absorció: Són els nutrients que passen pel tub digestiu i que converteix l’aliment en molècules.
Expulsió: A l’exterior dels nutrients que el nostre cos no ha absorbit.
2. Parts de l'aparell digestiu. És un tub amb un orifici d'entrada (boca) i un de sortida (anus), en el qual es pot distingir diferents regions (cavitat bucal, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gruixut) i diverses glàndules annexes (glàndules salivals, fetge i pà.
Ingestió: Es els aliments a la boca i es masteguem amb les dents.
El pas de l’aliment triturat: Són nutrients que passen pel tub digestiu.
Absorció: Són els nutrients que passen pel tub digestiu i que converteix l’aliment en molècules.
Expulsió: A l’exterior dels nutrients que el nostre cos no ha absorbit.
Saps jugar a futbol
REGLES DEL FÚTBOL
· El futbol, consta de 17 normes, són:
1-El terreny de joc: ha de ser rectangular amb un mínim i un màxim d' allargada (120 a 90 m) i amplada (90 a 45 m).
Les línies més importants són la divisòria de mig camp, les dues àrees petites i les dues grosses.
Altres línies no tan destacades són la de còrner, la rodona de mig camp i la mitja lluna de l' àrea.
2-La pilota: ha de ser esfèrica amb una coberta de cuir.
La pilota ha de tenir una circumferència de 71 cm com a màxim i de 68 cm com a mínim, i el seu pes al començament del partit, no ha de ser superior a 453g ni inferior a 396g.
La pilota no pot ser canviada durant el partit sense l' autorització de l' àrbitre.
3-Nombre de jugadors: el partit el juguen dos equips formats per no més d'11 jugadors, un dels quals ha de ser porter.
Es poden utilitzar jugadors substituts sempre que s'atinguin les condicions següents:
· Haver obtingut l' autorització de la federació corresponent.
- El reglament de la competició ha de preveure quants substituts poden ser utilitzats.
· No es permet que un jugador que ja ha estat substituït torni entrar al terreny de joc.
4-Equip dels jugadors: un jugador no pot portar cap objecte perillós per els altres jugadors.
L'equip usual d'un jugador està compost per un jersei o una samarreta , pantalons curts, mitges i calçat.
Els jugadors no poden jugar descalços i hauran de portar proteccions a les cames.
5- L'àrbitre: es designa un àrbitre per dirigir cada partit. També pot anar acompanyat per dos arbitres auxiliars.
La seva autoritat i l'exercici dels seus poders atorgats per les regles de joc, comencen al moment en que entra al camp de joc.
La seva facultat sancionadora s'estén a les infraccions comeses quan el joc és suspès temporalment i quan la pilota està fora de joc. Les seves decisions en relació amb el joc, són definitives pel que fa al resultat del partit.
6- Els àrbitres auxiliars: es designen dos àrbitres auxiliars que tenen per missió assenyalar, llevat el que decideixi l'àrbitre:
· quan la pilota està fora de joc.
· a quin bàndol correspon efectuar els saques de banda.
- l' intenció de realitzar una substitució.
· ajudar a l' àrbitre a dirigir el joc d'acord amb les regles.
7- Durada del partit: el partit compren dos períodes de 45' cadascun, llevat que s'acordi una altre cosa. S'entén:
· que l'àrbitre ha d' afegir a cada període el temps que s'ha perdut.
· La durada de cada període pot ser prolongada a fi de permetre l'execució d'un penal.
8- L'inici del joc: en el moment d'iniciar el partir se sortegen la tria del camp i la sacada inicial. A la senyal de l'àrbitre comença el partit amb un toc a la pilota parada en direcció a la porteria contraria. Els jugadors han de estar situats cadascú al seu propi terreny de joc, fora de la rotllana del mig camp.
9- Pilota en joc o fora de joc: la pilota està fora de joc, quan:
· ha traspassat completament una línia de banda o de meta , ja sigui per terra o per aire.
· el joc ha estat aturat per l'àrbitre.
La pilota està en joc:
· si torna al joc de rebot del travesser, dels pals de les porteries o de les banderes de còrner.
· si torna al joc després d'haver tocat l'àrbitre o un àrbitre auxiliar situat al interior del camp.
· mentre no s'adopti una decisió sobre una suposada infracció de les regles del joc.
10- Gol marcat: s'aconsegueix un gol quan la pilota ha traspassat completament la línia de meta entre els tres pals, sense haver estat impulsada amb la mà o el braç per un jugador de l'equip atacant llevat que sigui el porter des de la seva pròpia àrea.
11-Fora de joc: un jugador està en posició de fora de joc si està mes a prop de la línia de meta contrària que la pilota, llevat quan:
· estigui situat a la seva pròpia meitat de terreny;
· entre ell i la línia de meta contraria hi hagi dos o més defensors.
Un jugador només ha de ser declarat fora de joc quan:
· interfereixi el joc ;
· tracti de treure avantatges de la seva situació.
Si és un fora de banda, un còrner o d' una pilota tocada per l' àrbitre o un jugador de l' equip contrari no es pot considerar mai fora de joc.
Si es fora de joc l' àrbitre ha de concedir un tir lliure indirecta a l' equip contrari.
12-Faltes i incorreccions: un jugador que comet intencionada- ment una de les faltes següents:
· donar o intentar donar una puntada de peu a un adversari;
· fer la traveta el contrari, o sigui fen-lo caure de qualsevol manera;
· saltar sobre l' adversari;
· carregar un contrari perillosament;
· carregar per darrera un adversari que no fa obstrucció;
· colpejar o intentar colpejar un adversari o escopir-li;
· subjectar o empènyer un adversari;
· jugar la pilota amb la mà,
ha de ser sancionat amb un tir lliure directe.
Si un jugador comet una de les 5 faltes següents:
· jugar de manera perillosa;
· carregar lleialment a un contrari si la pilota no està a distancia de jugar-la;
· obstruir intencionadament a un contrari sense jugar la pilota;
· carregar el porter , llevat que aquest tingui la pilota, obstrueixi un adversari o estigui fora de l'àrea de meta;
· quant el porter fa mes de 4 passes amb la pilota dins la seva àrea de penal,
ha de ser sancionat amb un tir lliure indirecte.
13- Tirs lliures: poden ser directes ( es pot marcar gol directament tocant un sol jugador la pilota) o indirectes (necessiten tocar-la al menys 2 jugadors).
14- El penal: es llança des del punt de penal a 11 m. de distancia de la línia de meta. Els jugadors han de estar a 9,15 m. mínim de la pilota al moment d'executar-se. El porter ha de estar sobre la línia de meta.
15- Sacada de banda: quan la pilota traspassa totalment la línia de banda, es posa novament en joc amb les dues mans , per el lloc on ha sortit i amb els peus a l'exterior del terreny de joc.
16- Sacada de meta: quan la pilota ha traspassat totalment la línia de meta , fora dels tres pals, i ha estat empesa per un jugador de l'equip contrari, es posa novament en joc situant la pilota dintre l'àrea de meta.
17- Còrner: quan la pilota ha traspassat totalment la línia de meta, fora dels tres pals i impulsada per un jugador de l'equip defensor, ha de posar-se novament en joc per un jugador de l'equip atacant des de l' interior del quart de cercle corresponent a la banderola del punt de còrner més proper.
Arnau Tassies Pons
· El futbol, consta de 17 normes, són:
1-El terreny de joc: ha de ser rectangular amb un mínim i un màxim d' allargada (120 a 90 m) i amplada (90 a 45 m).
Les línies més importants són la divisòria de mig camp, les dues àrees petites i les dues grosses.
Altres línies no tan destacades són la de còrner, la rodona de mig camp i la mitja lluna de l' àrea.
2-La pilota: ha de ser esfèrica amb una coberta de cuir.
La pilota ha de tenir una circumferència de 71 cm com a màxim i de 68 cm com a mínim, i el seu pes al començament del partit, no ha de ser superior a 453g ni inferior a 396g.
La pilota no pot ser canviada durant el partit sense l' autorització de l' àrbitre.
3-Nombre de jugadors: el partit el juguen dos equips formats per no més d'11 jugadors, un dels quals ha de ser porter.
Es poden utilitzar jugadors substituts sempre que s'atinguin les condicions següents:
· Haver obtingut l' autorització de la federació corresponent.
- El reglament de la competició ha de preveure quants substituts poden ser utilitzats.
· No es permet que un jugador que ja ha estat substituït torni entrar al terreny de joc.
4-Equip dels jugadors: un jugador no pot portar cap objecte perillós per els altres jugadors.
L'equip usual d'un jugador està compost per un jersei o una samarreta , pantalons curts, mitges i calçat.
Els jugadors no poden jugar descalços i hauran de portar proteccions a les cames.
5- L'àrbitre: es designa un àrbitre per dirigir cada partit. També pot anar acompanyat per dos arbitres auxiliars.
La seva autoritat i l'exercici dels seus poders atorgats per les regles de joc, comencen al moment en que entra al camp de joc.
La seva facultat sancionadora s'estén a les infraccions comeses quan el joc és suspès temporalment i quan la pilota està fora de joc. Les seves decisions en relació amb el joc, són definitives pel que fa al resultat del partit.
6- Els àrbitres auxiliars: es designen dos àrbitres auxiliars que tenen per missió assenyalar, llevat el que decideixi l'àrbitre:
· quan la pilota està fora de joc.
· a quin bàndol correspon efectuar els saques de banda.
- l' intenció de realitzar una substitució.
· ajudar a l' àrbitre a dirigir el joc d'acord amb les regles.
7- Durada del partit: el partit compren dos períodes de 45' cadascun, llevat que s'acordi una altre cosa. S'entén:
· que l'àrbitre ha d' afegir a cada període el temps que s'ha perdut.
· La durada de cada període pot ser prolongada a fi de permetre l'execució d'un penal.
8- L'inici del joc: en el moment d'iniciar el partir se sortegen la tria del camp i la sacada inicial. A la senyal de l'àrbitre comença el partit amb un toc a la pilota parada en direcció a la porteria contraria. Els jugadors han de estar situats cadascú al seu propi terreny de joc, fora de la rotllana del mig camp.
9- Pilota en joc o fora de joc: la pilota està fora de joc, quan:
· ha traspassat completament una línia de banda o de meta , ja sigui per terra o per aire.
· el joc ha estat aturat per l'àrbitre.
La pilota està en joc:
· si torna al joc de rebot del travesser, dels pals de les porteries o de les banderes de còrner.
· si torna al joc després d'haver tocat l'àrbitre o un àrbitre auxiliar situat al interior del camp.
· mentre no s'adopti una decisió sobre una suposada infracció de les regles del joc.
10- Gol marcat: s'aconsegueix un gol quan la pilota ha traspassat completament la línia de meta entre els tres pals, sense haver estat impulsada amb la mà o el braç per un jugador de l'equip atacant llevat que sigui el porter des de la seva pròpia àrea.
11-Fora de joc: un jugador està en posició de fora de joc si està mes a prop de la línia de meta contrària que la pilota, llevat quan:
· estigui situat a la seva pròpia meitat de terreny;
· entre ell i la línia de meta contraria hi hagi dos o més defensors.
Un jugador només ha de ser declarat fora de joc quan:
· interfereixi el joc ;
· tracti de treure avantatges de la seva situació.
Si és un fora de banda, un còrner o d' una pilota tocada per l' àrbitre o un jugador de l' equip contrari no es pot considerar mai fora de joc.
Si es fora de joc l' àrbitre ha de concedir un tir lliure indirecta a l' equip contrari.
12-Faltes i incorreccions: un jugador que comet intencionada- ment una de les faltes següents:
· donar o intentar donar una puntada de peu a un adversari;
· fer la traveta el contrari, o sigui fen-lo caure de qualsevol manera;
· saltar sobre l' adversari;
· carregar un contrari perillosament;
· carregar per darrera un adversari que no fa obstrucció;
· colpejar o intentar colpejar un adversari o escopir-li;
· subjectar o empènyer un adversari;
· jugar la pilota amb la mà,
ha de ser sancionat amb un tir lliure directe.
Si un jugador comet una de les 5 faltes següents:
· jugar de manera perillosa;
· carregar lleialment a un contrari si la pilota no està a distancia de jugar-la;
· obstruir intencionadament a un contrari sense jugar la pilota;
· carregar el porter , llevat que aquest tingui la pilota, obstrueixi un adversari o estigui fora de l'àrea de meta;
· quant el porter fa mes de 4 passes amb la pilota dins la seva àrea de penal,
ha de ser sancionat amb un tir lliure indirecte.
13- Tirs lliures: poden ser directes ( es pot marcar gol directament tocant un sol jugador la pilota) o indirectes (necessiten tocar-la al menys 2 jugadors).
14- El penal: es llança des del punt de penal a 11 m. de distancia de la línia de meta. Els jugadors han de estar a 9,15 m. mínim de la pilota al moment d'executar-se. El porter ha de estar sobre la línia de meta.
15- Sacada de banda: quan la pilota traspassa totalment la línia de banda, es posa novament en joc amb les dues mans , per el lloc on ha sortit i amb els peus a l'exterior del terreny de joc.
16- Sacada de meta: quan la pilota ha traspassat totalment la línia de meta , fora dels tres pals, i ha estat empesa per un jugador de l'equip contrari, es posa novament en joc situant la pilota dintre l'àrea de meta.
17- Còrner: quan la pilota ha traspassat totalment la línia de meta, fora dels tres pals i impulsada per un jugador de l'equip defensor, ha de posar-se novament en joc per un jugador de l'equip atacant des de l' interior del quart de cercle corresponent a la banderola del punt de còrner més proper.
Arnau Tassies Pons
Saps jugar a basquet
TERRENY DE JOC:
Dimensions, superfície de joc, dibuix i mides:
El terreny de joc fa 26m. De llarg i 14m. D'ample, és de sòl dur i lliure d'obstacles. Les cistelles, situades al centre de les dues bandes, són construïdes per un cèrcol metàl·lic del qual penja una xarxa oberta per la part inferior; cada cistella va fixada a un tauler de forma rectangular aguantat per un suport fixat fora del terreny de joc i que la manté a una altura de 3,05 m. De terra. Cada canasta feta més enllà de la línia de 6,25m val tres punts.
El sostre del pavelló a d’estar a una distancia mínima de 7m d'altura.
La cistella te un radi de 45cm.
EQUIPS:
Jugadors: En un partit nomes poden jugar 5 jugadors, entre aquets 5 jugadors en deveri dos Pivots, dos Al.lers i un Base.
Suplents: En un equip poden haveri un màxim de 10 jugadors, 5 jugadors jugant a la pista i un altres 7 a la banqueta.
Entrenadors: Acostuma haver-hi un sol entrenador en un equip, els entrenador decideixen tot qui juga i qui no jugar, les jugades, etc.
LA PILOTA:
Material: La pilota basquet és de cautxú perquè es un matèria molt lleuger i també molt resistent.
Temany: La pilota es esfèrica i te una circumferència de 74,9cm a 78cm.
Pes: La pilota pesa entre 567gr. i 650gr. Aproximadament.
REGLES DELS PASOS:
Tres segons: Aquesta regle es compleix quan un equip esta ataca’n i entre a la botella de l'altre equip, nomes esta permès que i estiguin tres segons, perquè si es dona el cas de que estàs més de tres segons la pilota pasa a l'equip contrari.
Cinc segons: Aquesta norma es dona el cas quan la pilota surt fora de banda, nomes tenen cinc segons per pasar-la, sinó la pilota pasa a l'equip contrari.
Deu segons: Aquesta norma es compleix quan desprès d'una canasta de l'equip contrari, i han de sacar tenen deu segons per a pasa de mig camp.
Trenta segons: Aquesta norma és el temps màxim per a fer una jugada i tenir la posició de la pilota, si pasent aquests trenta segons la pilota pasa a l'equip contrari.
TEMPS DE JOC
El temps del partit es divideix en quatre parts de deu minuts cada una. Un partit consta de quatre quarts, i això vol dir que son quaranta minuts, de partit, més els temps morts, les fores i les interrupcions que pugui tenir un partit.
SISTEMA De ANOTACIÓ
Un partit consta de tres sistemes de anotacions, que són:
· Cada cistella és contarà dos punts si està feta d'una distancia més petita de la línia de 6,25m.
· Cada cistella feta més enllà de la línia de 6,25 contarà tres punts.
· Si et fan una falta personal i tens dos tirs lliures contaran un punt cada cistella.
CARACTERÍSTIQUES DELS JUGADORS EN LES SEVES DIFERENTS POSICIONS
Base: És l'encarregat de dirigir el partit. (les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Està situat davant de la línia de 6'25, i des d'ella maneja tot el joc.
Escolta: Son encarregats d'anotar des del perímetre de l'ampolla, solen ser mes alt que els bases i també son els que mes tirs tenen que rebre. Solen ser jugadors de contacte amb altres jugadors, ja que juga per dintre de la línia de 6,25.
Alleres: Són els encarregats de vigilar les bandes i d'ajudar la base i el pivot a penetrar dins la línia de tir. Estan situats un a cada banda de la línia de 6'25, una mica més endins que les bases.
Pivots: Són els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la línia de tir. Estan situats un a cada canto de la botella, gairebé sota la cistella.
Arnau Tassies Pons
Dimensions, superfície de joc, dibuix i mides:
El terreny de joc fa 26m. De llarg i 14m. D'ample, és de sòl dur i lliure d'obstacles. Les cistelles, situades al centre de les dues bandes, són construïdes per un cèrcol metàl·lic del qual penja una xarxa oberta per la part inferior; cada cistella va fixada a un tauler de forma rectangular aguantat per un suport fixat fora del terreny de joc i que la manté a una altura de 3,05 m. De terra. Cada canasta feta més enllà de la línia de 6,25m val tres punts.
El sostre del pavelló a d’estar a una distancia mínima de 7m d'altura.
La cistella te un radi de 45cm.
EQUIPS:
Jugadors: En un partit nomes poden jugar 5 jugadors, entre aquets 5 jugadors en deveri dos Pivots, dos Al.lers i un Base.
Suplents: En un equip poden haveri un màxim de 10 jugadors, 5 jugadors jugant a la pista i un altres 7 a la banqueta.
Entrenadors: Acostuma haver-hi un sol entrenador en un equip, els entrenador decideixen tot qui juga i qui no jugar, les jugades, etc.
LA PILOTA:
Material: La pilota basquet és de cautxú perquè es un matèria molt lleuger i també molt resistent.
Temany: La pilota es esfèrica i te una circumferència de 74,9cm a 78cm.
Pes: La pilota pesa entre 567gr. i 650gr. Aproximadament.
REGLES DELS PASOS:
Tres segons: Aquesta regle es compleix quan un equip esta ataca’n i entre a la botella de l'altre equip, nomes esta permès que i estiguin tres segons, perquè si es dona el cas de que estàs més de tres segons la pilota pasa a l'equip contrari.
Cinc segons: Aquesta norma es dona el cas quan la pilota surt fora de banda, nomes tenen cinc segons per pasar-la, sinó la pilota pasa a l'equip contrari.
Deu segons: Aquesta norma es compleix quan desprès d'una canasta de l'equip contrari, i han de sacar tenen deu segons per a pasa de mig camp.
Trenta segons: Aquesta norma és el temps màxim per a fer una jugada i tenir la posició de la pilota, si pasent aquests trenta segons la pilota pasa a l'equip contrari.
TEMPS DE JOC
El temps del partit es divideix en quatre parts de deu minuts cada una. Un partit consta de quatre quarts, i això vol dir que son quaranta minuts, de partit, més els temps morts, les fores i les interrupcions que pugui tenir un partit.
SISTEMA De ANOTACIÓ
Un partit consta de tres sistemes de anotacions, que són:
· Cada cistella és contarà dos punts si està feta d'una distancia més petita de la línia de 6,25m.
· Cada cistella feta més enllà de la línia de 6,25 contarà tres punts.
· Si et fan una falta personal i tens dos tirs lliures contaran un punt cada cistella.
CARACTERÍSTIQUES DELS JUGADORS EN LES SEVES DIFERENTS POSICIONS
Base: És l'encarregat de dirigir el partit. (les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Està situat davant de la línia de 6'25, i des d'ella maneja tot el joc.
Escolta: Son encarregats d'anotar des del perímetre de l'ampolla, solen ser mes alt que els bases i també son els que mes tirs tenen que rebre. Solen ser jugadors de contacte amb altres jugadors, ja que juga per dintre de la línia de 6,25.
Alleres: Són els encarregats de vigilar les bandes i d'ajudar la base i el pivot a penetrar dins la línia de tir. Estan situats un a cada banda de la línia de 6'25, una mica més endins que les bases.
Pivots: Són els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la línia de tir. Estan situats un a cada canto de la botella, gairebé sota la cistella.
Arnau Tassies Pons
el cos i la ment
L’ésser humà transforma el cos arreu del món.
Si al cos fem: pintar-nos, posar tatuatges, penja pírcings, es maquilla es decora… no deixa tal com l’ha fet la natura. El cos d’un ésser humà deixa sempre pistes al mon.
Si tu ets un agelet i tu un dimoniet estarem mes tranquils si guanya l’angelet.
No pasa res si un te la cama petita, si es grassoneta, si es prim si es alt si es baix no pasa res perquè cadascú es com es.
Opinió:m’agrada’t perquè tè raò i es molt interessant i si ens diuen prims alts baixos…
No pesarà res perquè també l’altre també te les seves característiques.
Arnau Tassies Pons
Si al cos fem: pintar-nos, posar tatuatges, penja pírcings, es maquilla es decora… no deixa tal com l’ha fet la natura. El cos d’un ésser humà deixa sempre pistes al mon.
Si tu ets un agelet i tu un dimoniet estarem mes tranquils si guanya l’angelet.
No pasa res si un te la cama petita, si es grassoneta, si es prim si es alt si es baix no pasa res perquè cadascú es com es.
Opinió:m’agrada’t perquè tè raò i es molt interessant i si ens diuen prims alts baixos…
No pesarà res perquè també l’altre també te les seves característiques.
Arnau Tassies Pons
PEP COLL
Pòrtic
Pep Coll va nàixer a Pessonada (Pallars Jussà) el 1949. Resideix actualment a Lleida on treballa de professor de Llengua i Literatura Catalanes. Com a escriptor, ha conreat tota mena de gèneres en prosa, des del recull de llegendes del Pirineu, Muntanyes Maleïdes, a la narració breu, L'edat de les pedres; del conte infantil, La bruixa del Pla de Beret, a la novel·la juvenil, Què farem, què direm?; des de l'obra de teatre Miracles de Santa Maria d'Àneu, a guions per a la televisió; de la columna de diari (El Periódico, Segre) a l'article de fons a les revistes (Descobrir Catalunya, Pirineos...). La novel·la és, per damunt de tots, el seu gènere preferit: El secret de la moixernera, El segle de la llum, L'abominable crim de l'Alsina Graells, La mula vella, Per les valls on es pon el sol, Els arbres amics, El salvatge dels Pirineus i Les senyoretes de Lourdes. La seua obra es basteix, en bona part, amb personatges i ambients del Pirineu. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.
Premis
Premi Gran Angular de literatura juvenil (1991): Què farem, què direm?.
Premi de la Crítica Serra d'Or a la millor novel·la juvenil (1993): Què farem, què direm?.
Premi de novel·la juvenil Ramon Muntaner (1994): El Pont de Mahoma.
Premi Octavi Pellissa a un projecte de creació literària (1996): El segle de la llum.
Premi Lola Anglada de contes per a infants (1997): El tresor de la Nit de Nadal.
Premi Sant Joan de la Fundació Caixa de Sabadell (2005): El salvatge dels Pirineus
Premi Sant Jordi de novel·la (2007): Les senyoretes de Lourdes.
BiografiaPep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l'any 1949. Fill de pares pagesos, és el segon de quatre germans. De l'escola del poble on va aprendre de lletra, va passar al Seminari de la Seu d'Urgell on cursà els estudis d'Humanitats, i d'aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia. D'ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l'IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu amb la Roser Trepat, i dues filles, la Bruna i la Nuri. La seua activitat literària, paral·lela a la de dinamitzador cultural, s'inicia durant la segona meitat de la dècada dels 70 amb la creació (amb altres companys entusiastes de la comarca) de la revista pallaresa Escudella (La Pobla de Segur, 1977) i posteriorment, amb la fundació del Centre d'Estudis del Pallars (Tremp, 1987). Durant aquests anys, s'interessa especialment per l'estudi, sobre el terreny, del dialecte pallarès, treball que sintetitzarà més tard amb la publicació de El parlar del Pallars (1991). Tot seguit, després de recuperar les paraules, s'interessa per les històries velles. Recorre totes les valls del Pirineu occidental català (poble per poble, des de la Cerdanya fins a la vall de Benasc) a la recerca de narracions tradicionals (llegendes, rondalles, acudits i anècdotes vàries). Fruit d'aquest treball, són els reculls de llegendes Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i Muntanyes Maleïdes (1993). Aquesta recerca, a cavall entre l'etnologia i la literatura, continua amb l'obra Viatge al Pirineu fantàstic (1994), una mena de guia pels indrets pirinencs que han generat fantasies, publicada primer en fascicles al diari Segre i posteriorment, en forma de llibre, a l'Editorial Columna. I culmina amb un recull de narracions tradicionals de l'Aran, "El rei de la Val d'Aran". A la vegada, i conscient de la colonització cultural que pateix el món de la fantasia infantil, recrea i adapta alguns d'aquests mites pirinencs per a ús dels lectors joves. En són exemple, La bruixa del Pla de Beret (1991), El tresor de la nit de Nadal (Premi Lola Anglada, 1997) i sobretot, Què farem, què direm? (1992), novel·la juvenil amb què guanya el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Crítica Serra d'Or (1992) i de la qual se n'han fet fins ara, vint-i-cinc edicions. L'habitació de ma germana (2008) és la seva darrera novel·la juvenil. La novel·la és, amb tot, el gènere literari més conreat, la forma amb què es troba més còmode. Des de l'inici de la seua carrera literària, ha publicat aquests títols: El secret de la moixernera (1988), El Pont de Mahoma (1995), El segle de la llum (1997), La mula vella, publicada el 1989 i revisada el 2000, Per les valls on es pon el sol (2002), és una nova versió del mite del Graal, ambientada a les valls pirinenques, Els arbres amics (2004) biografia imaginària d'un esporgador, una mena d'artista boig pels arbres, El salvatge dels Pirineus (2005), història d'un Robinson pirinenc, nàufrag voluntari en un feixanc, i darrerament, Les senyoretes de Lourdes (2008), biografia humana de Bernadette Soubirous, la nena que va veure 18 vegades la Mare de Déu en una balma de Lorda. A part d'escriptor, té dues grans afeccions més: l'ensenyament de la literatura i la muntanya. La primera, més que no pas una activitat professional, és una vocació a la qual, des de fa 25 anys, es dedica amb cos i ànima. I pel que fa a la muntanya, li agrada enfilar-se als cims del Pirineu, sigui damunt dels esquís o calçat amb unes bones botes de muntanya.
Pep Coll va nàixer a Pessonada (Pallars Jussà) el 1949. Resideix actualment a Lleida on treballa de professor de Llengua i Literatura Catalanes. Com a escriptor, ha conreat tota mena de gèneres en prosa, des del recull de llegendes del Pirineu, Muntanyes Maleïdes, a la narració breu, L'edat de les pedres; del conte infantil, La bruixa del Pla de Beret, a la novel·la juvenil, Què farem, què direm?; des de l'obra de teatre Miracles de Santa Maria d'Àneu, a guions per a la televisió; de la columna de diari (El Periódico, Segre) a l'article de fons a les revistes (Descobrir Catalunya, Pirineos...). La novel·la és, per damunt de tots, el seu gènere preferit: El secret de la moixernera, El segle de la llum, L'abominable crim de l'Alsina Graells, La mula vella, Per les valls on es pon el sol, Els arbres amics, El salvatge dels Pirineus i Les senyoretes de Lourdes. La seua obra es basteix, en bona part, amb personatges i ambients del Pirineu. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.
Premis
Premi Gran Angular de literatura juvenil (1991): Què farem, què direm?.
Premi de la Crítica Serra d'Or a la millor novel·la juvenil (1993): Què farem, què direm?.
Premi de novel·la juvenil Ramon Muntaner (1994): El Pont de Mahoma.
Premi Octavi Pellissa a un projecte de creació literària (1996): El segle de la llum.
Premi Lola Anglada de contes per a infants (1997): El tresor de la Nit de Nadal.
Premi Sant Joan de la Fundació Caixa de Sabadell (2005): El salvatge dels Pirineus
Premi Sant Jordi de novel·la (2007): Les senyoretes de Lourdes.
BiografiaPep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l'any 1949. Fill de pares pagesos, és el segon de quatre germans. De l'escola del poble on va aprendre de lletra, va passar al Seminari de la Seu d'Urgell on cursà els estudis d'Humanitats, i d'aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia. D'ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l'IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu amb la Roser Trepat, i dues filles, la Bruna i la Nuri. La seua activitat literària, paral·lela a la de dinamitzador cultural, s'inicia durant la segona meitat de la dècada dels 70 amb la creació (amb altres companys entusiastes de la comarca) de la revista pallaresa Escudella (La Pobla de Segur, 1977) i posteriorment, amb la fundació del Centre d'Estudis del Pallars (Tremp, 1987). Durant aquests anys, s'interessa especialment per l'estudi, sobre el terreny, del dialecte pallarès, treball que sintetitzarà més tard amb la publicació de El parlar del Pallars (1991). Tot seguit, després de recuperar les paraules, s'interessa per les històries velles. Recorre totes les valls del Pirineu occidental català (poble per poble, des de la Cerdanya fins a la vall de Benasc) a la recerca de narracions tradicionals (llegendes, rondalles, acudits i anècdotes vàries). Fruit d'aquest treball, són els reculls de llegendes Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i Muntanyes Maleïdes (1993). Aquesta recerca, a cavall entre l'etnologia i la literatura, continua amb l'obra Viatge al Pirineu fantàstic (1994), una mena de guia pels indrets pirinencs que han generat fantasies, publicada primer en fascicles al diari Segre i posteriorment, en forma de llibre, a l'Editorial Columna. I culmina amb un recull de narracions tradicionals de l'Aran, "El rei de la Val d'Aran". A la vegada, i conscient de la colonització cultural que pateix el món de la fantasia infantil, recrea i adapta alguns d'aquests mites pirinencs per a ús dels lectors joves. En són exemple, La bruixa del Pla de Beret (1991), El tresor de la nit de Nadal (Premi Lola Anglada, 1997) i sobretot, Què farem, què direm? (1992), novel·la juvenil amb què guanya el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Crítica Serra d'Or (1992) i de la qual se n'han fet fins ara, vint-i-cinc edicions. L'habitació de ma germana (2008) és la seva darrera novel·la juvenil. La novel·la és, amb tot, el gènere literari més conreat, la forma amb què es troba més còmode. Des de l'inici de la seua carrera literària, ha publicat aquests títols: El secret de la moixernera (1988), El Pont de Mahoma (1995), El segle de la llum (1997), La mula vella, publicada el 1989 i revisada el 2000, Per les valls on es pon el sol (2002), és una nova versió del mite del Graal, ambientada a les valls pirinenques, Els arbres amics (2004) biografia imaginària d'un esporgador, una mena d'artista boig pels arbres, El salvatge dels Pirineus (2005), història d'un Robinson pirinenc, nàufrag voluntari en un feixanc, i darrerament, Les senyoretes de Lourdes (2008), biografia humana de Bernadette Soubirous, la nena que va veure 18 vegades la Mare de Déu en una balma de Lorda. A part d'escriptor, té dues grans afeccions més: l'ensenyament de la literatura i la muntanya. La primera, més que no pas una activitat professional, és una vocació a la qual, des de fa 25 anys, es dedica amb cos i ànima. I pel que fa a la muntanya, li agrada enfilar-se als cims del Pirineu, sigui damunt dels esquís o calçat amb unes bones botes de muntanya.
El Jules Verne era un viatjador que sempre desitjava arribar a la lluna.
Ell va néixer a Nantes una ciutat situada a França.
Ell li agradava viatjar amb més gent per conèixer-lo a ell no l’importava si tardaria molt si era molt llarg el camí... per a ell nomes viatjar sigui al lloc que sigui.
El seu pare que es deia Pierre era advocat però un dia va dir:
Jo vull que el Jules Verne sigui advocat però pobre pare si tan sols el batejaven i ja volia que sigues advocat.
Jules Verne va néixer al 1828-1905 i va ser un escriptor francès i va esta vivent a Nantes el 8 de febrer de 1828, conegut especialment per llibres on i sortia moltes coses de ciència-ficció.
Ell li agrada pel·lícules llibres de ciència-ficció.
Opinió personal:
Es molt bonic i apart e après coses sobre ell com per exemple li agradava la ciència-ficció i apart el vull recomanar perquè crec que es un llibre excel·lent i esta molt ben explicat.
Ell va néixer a Nantes una ciutat situada a França.
Ell li agradava viatjar amb més gent per conèixer-lo a ell no l’importava si tardaria molt si era molt llarg el camí... per a ell nomes viatjar sigui al lloc que sigui.
El seu pare que es deia Pierre era advocat però un dia va dir:
Jo vull que el Jules Verne sigui advocat però pobre pare si tan sols el batejaven i ja volia que sigues advocat.
Jules Verne va néixer al 1828-1905 i va ser un escriptor francès i va esta vivent a Nantes el 8 de febrer de 1828, conegut especialment per llibres on i sortia moltes coses de ciència-ficció.
Ell li agrada pel·lícules llibres de ciència-ficció.
Opinió personal:
Es molt bonic i apart e après coses sobre ell com per exemple li agradava la ciència-ficció i apart el vull recomanar perquè crec que es un llibre excel·lent i esta molt ben explicat.
1- Busqueu, en grup de dos o tres personatges que facin por. En podeu trobar entre vosaltres records(L’home del sac, el papu,les bruixes...) entre éssers que avui són misteriosos (extraterrestres,l’abominable home de les neus el monstre llac Ness) entre éssers populars que tradicionalment feien por a la marinada ( el marmajor els nyitos...) o bé us en podeu inventar algun, de la mateixa manera que, un dia que estava una mica avorrida l’escriptora Mary W.Shelley es va inventar el Frankenstein. Quan tingueu el personatge pensat,dibuixeu-lo al vostre full i aneu-lo descrivint. Veureu que fer aquestes dues coses alhora millora els personatges. Potser us ajudaran aquests espectes.
Es una imatge que surt el Doctor Frankenstein, te el cabell negre i la cara de color carn te la camisa negra i te un ferro al coll i a la imatge i fica Frankenstein.
Es alt lleig es un home que fa molta por
Menja xuxes gominoles tornillos ferros...
Sempre es vesteix amb roba negra per fer por a la gent.
Els ulls el ferro al mig del coll les berrugues.
Potser tothom que el vegi s’espantaria.
De un home que el va crear.
Ajudar a les persones però ell vol ajudar però fa por.
Un cop tingueu la descripció feta, us heu d’inventar una historia.
Hi havia una vegada un noi creat per una persona que es anomenat Frankenstein ell un dia va anar a casa de una nena de 7 anys i la nena estava sola a casa i de sobte va entrar i la nena va escridassar molt fort quan va veure la cara horrorosa de ell.
Ell va dir traquila nomes te porto el diari que era a davant de casa teva.
Quan va marxar van veure tothom la cara del doctor Frankenstein i van tancar les portes finestres...
Per ell nomes vol ajudar però les altres persones es pensen que es un monstre.
2- Personatges com Frankenstein o dràcula que formen part del gènere de terror van ser creats en algun moment per una escriptora o un escriptor. Després els van portar al cine se’n van fer altres llibres els dibuixants se’ls van imaginar i de mica en mica han anat format part de nosaltres mateixos. Frases com es lleig com el Frankenstein xucles la sang com un dràcula aquesta persona es un fantasma no són gents entranyes en el llenguatge habitual.
És possible que aquestos textos us hagin sorprès justament perquè dos personatges d’una manera poc habitual un monstre bona persona un fantasma babau que es deixava espantar per dos marrecs amb tirador i una família americana. Llegiu-los bé expliqueu tota la classe
Es lleig com un dràcula
Fa mes por que un fantasma normal i corrent
Es bon ajudant com les persones amables.
a) segons el text com ens imaginaríem Frankenstein? Perquè provoca aquesta situació quan entra a una classe?
Jo me’l imaginaria un monstre que fa molta por i fa espantar a la gent.
Perquè creieu que vol entrar al poble?
Per avere si pot ajudar algú.
Què trobeu diferent d’aquest monstre amb la idea que en teniu?
Que hi ha molta diferencia el Frankenstein amb un dràcula perquè el Frankenstein va ser creat i no xucla sang i el dràcula xucla sang i no es creat.
b) I el fantasma? Per què alguns procediments de fantasmes no funcionen aquesta família?
Perquè els fantasmes no viuen en famílies viuen sols i abandonats
Com és el fantasma?
Es alt lleig es un home que fa molta por li agrada menjar xuxes gominoles tornillos ferros...sempre es vesteix amb roba negra per fer por a la gent els li fa por per els ulls el ferro al mig del coll les berrugues.
Es una imatge que surt el Doctor Frankenstein, te el cabell negre i la cara de color carn te la camisa negra i te un ferro al coll i a la imatge i fica Frankenstein.
Es alt lleig es un home que fa molta por
Menja xuxes gominoles tornillos ferros...
Sempre es vesteix amb roba negra per fer por a la gent.
Els ulls el ferro al mig del coll les berrugues.
Potser tothom que el vegi s’espantaria.
De un home que el va crear.
Ajudar a les persones però ell vol ajudar però fa por.
Un cop tingueu la descripció feta, us heu d’inventar una historia.
Hi havia una vegada un noi creat per una persona que es anomenat Frankenstein ell un dia va anar a casa de una nena de 7 anys i la nena estava sola a casa i de sobte va entrar i la nena va escridassar molt fort quan va veure la cara horrorosa de ell.
Ell va dir traquila nomes te porto el diari que era a davant de casa teva.
Quan va marxar van veure tothom la cara del doctor Frankenstein i van tancar les portes finestres...
Per ell nomes vol ajudar però les altres persones es pensen que es un monstre.
2- Personatges com Frankenstein o dràcula que formen part del gènere de terror van ser creats en algun moment per una escriptora o un escriptor. Després els van portar al cine se’n van fer altres llibres els dibuixants se’ls van imaginar i de mica en mica han anat format part de nosaltres mateixos. Frases com es lleig com el Frankenstein xucles la sang com un dràcula aquesta persona es un fantasma no són gents entranyes en el llenguatge habitual.
És possible que aquestos textos us hagin sorprès justament perquè dos personatges d’una manera poc habitual un monstre bona persona un fantasma babau que es deixava espantar per dos marrecs amb tirador i una família americana. Llegiu-los bé expliqueu tota la classe
Es lleig com un dràcula
Fa mes por que un fantasma normal i corrent
Es bon ajudant com les persones amables.
a) segons el text com ens imaginaríem Frankenstein? Perquè provoca aquesta situació quan entra a una classe?
Jo me’l imaginaria un monstre que fa molta por i fa espantar a la gent.
Perquè creieu que vol entrar al poble?
Per avere si pot ajudar algú.
Què trobeu diferent d’aquest monstre amb la idea que en teniu?
Que hi ha molta diferencia el Frankenstein amb un dràcula perquè el Frankenstein va ser creat i no xucla sang i el dràcula xucla sang i no es creat.
b) I el fantasma? Per què alguns procediments de fantasmes no funcionen aquesta família?
Perquè els fantasmes no viuen en famílies viuen sols i abandonats
Com és el fantasma?
Es alt lleig es un home que fa molta por li agrada menjar xuxes gominoles tornillos ferros...sempre es vesteix amb roba negra per fer por a la gent els li fa por per els ulls el ferro al mig del coll les berrugues.
9- En quina persona estan conjugats els verbs del text Una mort massa salada? Creus que el narrador de la història és algun dels personatges? Per què?
Estan conjugats amb passat.
No.
Perquè si fos ell tindria de ficar el seu nom i l’ autor es diu Jaume.
10- Torna a escriure aquet petit conte, però fes que el narrador coincideixi amb el personatge del conill Samsó. Hauràs d’escriure’l per tant en primera persona. Començaràs així:
Fa anys jo treballava amb el famosíssim mag Arxivald Magníficus. Una nit,fart que l’Arxivald en fes aparèixer i desaparèixer del seu barret màgic tot el sant dia, vaig agafar un barret i aparèixer i desaparèixer però no s’ensurtia un dia va anar a l’Arxivald circuli-us a preguntar com ho feia allò i el mag va dir aaa secret el noi impacients per saber-ho va dir si no m’ho dius et denunciaré. El mag es va asustar i va dir vale t’ho diré però si ho dius sera terrible!¡ I el mag va explicar tens de fer un forat a sota de taula hi ha damunt el barret, i fiques una capa perquè no es vegi a sota de la taula. I per sota fiques la ma i el treus i el fiques hi anant fent. El nen va sapiguer el truc i els va explicar sense permís a tothom.
11- Hem vist que el fragment de una mort massa salada està narrat en tercera persona, encara que des del punt de vista de la Marta: quan aquesta marxa de la platja,sabem com arriba a casa seva, però, en canvi, no coneixem com acaba la reunió de la platja.
Feu petits grups i cada grup trieu un d’aquests dos personatges de la colla: en Pep i la Judit.
Heu de ficar-vos dins el personatge i explicar, tal com ho faria ell o ella, què va passar aquella tarda a la platja. Cada personatge explicarà o ressaltarà els fets que van passar segons els seus gustos i la seva manera de ser.
Una persona de cada grup farà la seva intervenció davant tots els altres, sense interrupcions.
Mentrestant, els altres feu servir paper i llapis per anotar els aspectes amb què no estigueu d’acord i els suggeriments que podrien millorar la intervenció. En acabat, poseu-ho en comú.
Rut- Jo i la Clara sempre anem juntes perquè som molt amigues. Jo i ella van anar a la tarda al parc i en ho vam passar molt bé, vam menjar xuxes, gelat i patates i de tant menjar ens va fer mal la panxa i vam marxar correns cap al lavabo del parc. Al cap d’una estona vam estar bé i van marxar cap a casa. Jo vaig pensar que havíem set molt dolentes perquè havíem menjat massa xuxes. I conte contat ja s’ha acabat.
12-Discutiu en petits grups a quina de les tres parts de la narració – inici,nus o desenllaç pertany Una mort massa salada i perquè
Inici: Jo i la Clara sempre anem juntes perquè som molt amigues. Jo i ella van anar a la tarda al parc.
Nus: i en ho vam passar molt bé, vam menjar xuxes, gelat i patates i de tant menjar ens va fer mal la panxa i vam marxar correns cap al lavabo del parc. Al cap d’una estona vam estar bé i van marxar cap a casa. Jo vaig pensar que havíem set molt dolentes perquè havíem menjat massa xuxes.
Desenllaç: I conte contat ja s’ha acabat.
13-Què creieu que li devia passar a la Marta amb aquella tarda? Què podria passar en el capítol següent?
Penseu per grups un nus i un desenllaç per aquesta novel·la. Heu de tenir en compte els personatges que apareixen a la presentació i les seves característiques.
-Que ella va guanyar un premi per ser sempre a la fila i sempre va seguir així.
14- Pensa un personatge que pugui ser protagonista d’una petita narració. Imaginat quina historia té, com és, que fa que li agrada... Fes una llista de les característiques que creguis que son més importants per conèixer aquests personatges. Redacta una explicació en primera persona on el personatge es presenti i qui es. Si vols, pots fer-ne el dibuix.
Es una nena que es diu Idalia.
Te 2 anys i mig.
Es la meva cosina.
Es una tremenda igual que jo de petit però una mica menys.
Te els ulls marrons.
Li agrada mirar la televisió.
Ella no aniria mai al cole perquè diu que es avorrit.
I te moltes joguines.
15- Cadascú es prepararà una historia de misteri de poder-la explicar als altres companys. S’ha de pensar com es pot crear un ambient que faci més emocionant la historia. Algunes coses que hi poden ajudar són:
Fa anys jo treballava amb el famosíssim mag Arxivald Magníficus. Una nit,fart que l’Arxivald en fes aparèixer i desaparèixer del seu barret màgic tot el sant dia, vaig agafar un barret i aparèixer i desaparèixer però no s’ensurtia un dia va anar a l’Arxivald circuli-us a preguntar com ho feia allò i el mag va dir aaa secret el noi impacients per saber-ho va dir si no m’ho dius et denunciaré. El mag es va asustar i va dir vale t’ho diré però si ho dius sera terrible!¡ I el mag va explicar tens de fer un forat a sota de taula hi ha damunt el barret, i fiques una capa perquè no es vegi a sota de la taula. I per sota fiques la ma i el treus i el fiques hi anant fent. El nen va sapiguer el truc i els va explicar sense permís a tothom.
Estan conjugats amb passat.
No.
Perquè si fos ell tindria de ficar el seu nom i l’ autor es diu Jaume.
10- Torna a escriure aquet petit conte, però fes que el narrador coincideixi amb el personatge del conill Samsó. Hauràs d’escriure’l per tant en primera persona. Començaràs així:
Fa anys jo treballava amb el famosíssim mag Arxivald Magníficus. Una nit,fart que l’Arxivald en fes aparèixer i desaparèixer del seu barret màgic tot el sant dia, vaig agafar un barret i aparèixer i desaparèixer però no s’ensurtia un dia va anar a l’Arxivald circuli-us a preguntar com ho feia allò i el mag va dir aaa secret el noi impacients per saber-ho va dir si no m’ho dius et denunciaré. El mag es va asustar i va dir vale t’ho diré però si ho dius sera terrible!¡ I el mag va explicar tens de fer un forat a sota de taula hi ha damunt el barret, i fiques una capa perquè no es vegi a sota de la taula. I per sota fiques la ma i el treus i el fiques hi anant fent. El nen va sapiguer el truc i els va explicar sense permís a tothom.
11- Hem vist que el fragment de una mort massa salada està narrat en tercera persona, encara que des del punt de vista de la Marta: quan aquesta marxa de la platja,sabem com arriba a casa seva, però, en canvi, no coneixem com acaba la reunió de la platja.
Feu petits grups i cada grup trieu un d’aquests dos personatges de la colla: en Pep i la Judit.
Heu de ficar-vos dins el personatge i explicar, tal com ho faria ell o ella, què va passar aquella tarda a la platja. Cada personatge explicarà o ressaltarà els fets que van passar segons els seus gustos i la seva manera de ser.
Una persona de cada grup farà la seva intervenció davant tots els altres, sense interrupcions.
Mentrestant, els altres feu servir paper i llapis per anotar els aspectes amb què no estigueu d’acord i els suggeriments que podrien millorar la intervenció. En acabat, poseu-ho en comú.
Rut- Jo i la Clara sempre anem juntes perquè som molt amigues. Jo i ella van anar a la tarda al parc i en ho vam passar molt bé, vam menjar xuxes, gelat i patates i de tant menjar ens va fer mal la panxa i vam marxar correns cap al lavabo del parc. Al cap d’una estona vam estar bé i van marxar cap a casa. Jo vaig pensar que havíem set molt dolentes perquè havíem menjat massa xuxes. I conte contat ja s’ha acabat.
12-Discutiu en petits grups a quina de les tres parts de la narració – inici,nus o desenllaç pertany Una mort massa salada i perquè
Inici: Jo i la Clara sempre anem juntes perquè som molt amigues. Jo i ella van anar a la tarda al parc.
Nus: i en ho vam passar molt bé, vam menjar xuxes, gelat i patates i de tant menjar ens va fer mal la panxa i vam marxar correns cap al lavabo del parc. Al cap d’una estona vam estar bé i van marxar cap a casa. Jo vaig pensar que havíem set molt dolentes perquè havíem menjat massa xuxes.
Desenllaç: I conte contat ja s’ha acabat.
13-Què creieu que li devia passar a la Marta amb aquella tarda? Què podria passar en el capítol següent?
Penseu per grups un nus i un desenllaç per aquesta novel·la. Heu de tenir en compte els personatges que apareixen a la presentació i les seves característiques.
-Que ella va guanyar un premi per ser sempre a la fila i sempre va seguir així.
14- Pensa un personatge que pugui ser protagonista d’una petita narració. Imaginat quina historia té, com és, que fa que li agrada... Fes una llista de les característiques que creguis que son més importants per conèixer aquests personatges. Redacta una explicació en primera persona on el personatge es presenti i qui es. Si vols, pots fer-ne el dibuix.
Es una nena que es diu Idalia.
Te 2 anys i mig.
Es la meva cosina.
Es una tremenda igual que jo de petit però una mica menys.
Te els ulls marrons.
Li agrada mirar la televisió.
Ella no aniria mai al cole perquè diu que es avorrit.
I te moltes joguines.
15- Cadascú es prepararà una historia de misteri de poder-la explicar als altres companys. S’ha de pensar com es pot crear un ambient que faci més emocionant la historia. Algunes coses que hi poden ajudar són:
Fa anys jo treballava amb el famosíssim mag Arxivald Magníficus. Una nit,fart que l’Arxivald en fes aparèixer i desaparèixer del seu barret màgic tot el sant dia, vaig agafar un barret i aparèixer i desaparèixer però no s’ensurtia un dia va anar a l’Arxivald circuli-us a preguntar com ho feia allò i el mag va dir aaa secret el noi impacients per saber-ho va dir si no m’ho dius et denunciaré. El mag es va asustar i va dir vale t’ho diré però si ho dius sera terrible!¡ I el mag va explicar tens de fer un forat a sota de taula hi ha damunt el barret, i fiques una capa perquè no es vegi a sota de la taula. I per sota fiques la ma i el treus i el fiques hi anant fent. El nen va sapiguer el truc i els va explicar sense permís a tothom.
9- En quina persona estan conjugats els verbs del text Una mort massa salada? Creus que el narrador de la història és algun dels personatges? Per què?
Estan conjugats amb passat.
No.
Perquè si fos ell tindria de ficar el seu nom i l’ autor es diu Jaume.
10- Torna a escriure aquet petit conte, però fes que el narrador coincideixi amb el personatge del conill Samsó. Hauràs d’escriure’l per tant en primera persona. Començaràs així:
Fa anys jo treballava amb el famosíssim mag Arxivald Magníficus. Una nit,fart que l’Arxivald en fes aparèixer i desaparèixer del seu barret màgic tot el sant dia, vaig agafar un barret i aparèixer i desaparèixer però no s’ensurtia un dia va anar a l’Arxivald circuli-us a preguntar com ho feia allò i el mag va dir aaa secret el noi impacients per saber-ho va dir si no m’ho dius et denunciaré. El mag es va asustar i va dir vale t’ho diré però si ho dius sera terrible!¡ I el mag va explicar tens de fer un forat a sota de taula hi ha damunt el barret, i fiques una capa perquè no es vegi a sota de la taula. I per sota fiques la ma i el treus i el fiques hi anant fent. El nen va sapiguer el truc i els va explicar sense permís a tothom.
11- Hem vist que el fragment de una mort massa salada està narrat en tercera persona, encara que des del punt de vista de la Marta: quan aquesta marxa de la platja,sabem com arriba a casa seva, però, en canvi, no coneixem com acaba la reunió de la platja.
Feu petits grups i cada grup trieu un d’aquests dos personatges de la colla: en Pep i la Judit.
Heu de ficar-vos dins el personatge i explicar, tal com ho faria ell o ella, què va passar aquella tarda a la platja. Cada personatge explicarà o ressaltarà els fets que van passar segons els seus gustos i la seva manera de ser.
Una persona de cada grup farà la seva intervenció davant tots els altres, sense interrupcions.
Mentrestant, els altres feu servir paper i llapis per anotar els aspectes amb què no estigueu d’acord i els suggeriments que podrien millorar la intervenció. En acabat, poseu-ho en comú.
Rut- Jo i la Clara sempre anem juntes perquè som molt amigues. Jo i ella van anar a la tarda al parc i en ho vam passar molt bé, vam menjar xuxes, gelat i patates i de tant menjar ens va fer mal la panxa i vam marxar correns cap al lavabo del parc. Al cap d’una estona vam estar bé i van marxar cap a casa. Jo vaig pensar que havíem set molt dolentes perquè havíem menjat massa xuxes. I conte contat ja s’ha acabat.
12-Discutiu en petits grups a quina de les tres parts de la narració – inici,nus o desenllaç pertany Una mort massa salada i perquè
Inici: Jo i la Clara sempre anem juntes perquè som molt amigues. Jo i ella van anar a la tarda al parc.
Nus: i en ho vam passar molt bé, vam menjar xuxes, gelat i patates i de tant menjar ens va fer mal la panxa i vam marxar correns cap al lavabo del parc. Al cap d’una estona vam estar bé i van marxar cap a casa. Jo vaig pensar que havíem set molt dolentes perquè havíem menjat massa xuxes.
Desenllaç: I conte contat ja s’ha acabat.
13-Què creieu que li devia passar a la Marta amb aquella tarda? Què podria passar en el capítol següent?
Penseu per grups un nus i un desenllaç per aquesta novel·la. Heu de tenir en compte els personatges que apareixen a la presentació i les seves característiques.
-Que ella va guanyar un premi per ser sempre a la fila i sempre va seguir així.
14- Pensa un personatge que pugui ser protagonista d’una petita narració. Imaginat quina historia té, com és, que fa que li agrada... Fes una llista de les característiques que creguis que son més importants per conèixer aquests personatges. Redacta una explicació en primera persona on el personatge es presenti i qui es. Si vols, pots fer-ne el dibuix.
Es una nena que es diu Idalia.
Te 2 anys i mig.
Es la meva cosina.
Es una tremenda igual que jo de petit però una mica menys.
Te els ulls marrons.
Li agrada mirar la televisió.
Ella no aniria mai al cole perquè diu que es avorrit.
I te moltes joguines.
15- Cadascú es prepararà una historia de misteri de poder-la explicar als altres companys. S’ha de pensar com es pot crear un ambient que faci més emocionant la historia. Algunes coses que hi poden ajudar són:
Fa anys jo treballava amb el famosíssim mag Arxivald Magníficus. Una nit,fart que l’Arxivald en fes aparèixer i desaparèixer del seu barret màgic tot el sant dia, vaig agafar un barret i aparèixer i desaparèixer però no s’ensurtia un dia va anar a l’Arxivald circuli-us a preguntar com ho feia allò i el mag va dir aaa secret el noi impacients per saber-ho va dir si no m’ho dius et denunciaré. El mag es va asustar i va dir vale t’ho diré però si ho dius sera terrible!¡ I el mag va explicar tens de fer un forat a sota de taula hi ha damunt el barret, i fiques una capa perquè no es vegi a sota de la taula. I per sota fiques la ma i el treus i el fiques hi anant fent. El nen va sapiguer el truc i els va explicar sense permís a tothom.
Estan conjugats amb passat.
No.
Perquè si fos ell tindria de ficar el seu nom i l’ autor es diu Jaume.
10- Torna a escriure aquet petit conte, però fes que el narrador coincideixi amb el personatge del conill Samsó. Hauràs d’escriure’l per tant en primera persona. Començaràs així:
Fa anys jo treballava amb el famosíssim mag Arxivald Magníficus. Una nit,fart que l’Arxivald en fes aparèixer i desaparèixer del seu barret màgic tot el sant dia, vaig agafar un barret i aparèixer i desaparèixer però no s’ensurtia un dia va anar a l’Arxivald circuli-us a preguntar com ho feia allò i el mag va dir aaa secret el noi impacients per saber-ho va dir si no m’ho dius et denunciaré. El mag es va asustar i va dir vale t’ho diré però si ho dius sera terrible!¡ I el mag va explicar tens de fer un forat a sota de taula hi ha damunt el barret, i fiques una capa perquè no es vegi a sota de la taula. I per sota fiques la ma i el treus i el fiques hi anant fent. El nen va sapiguer el truc i els va explicar sense permís a tothom.
11- Hem vist que el fragment de una mort massa salada està narrat en tercera persona, encara que des del punt de vista de la Marta: quan aquesta marxa de la platja,sabem com arriba a casa seva, però, en canvi, no coneixem com acaba la reunió de la platja.
Feu petits grups i cada grup trieu un d’aquests dos personatges de la colla: en Pep i la Judit.
Heu de ficar-vos dins el personatge i explicar, tal com ho faria ell o ella, què va passar aquella tarda a la platja. Cada personatge explicarà o ressaltarà els fets que van passar segons els seus gustos i la seva manera de ser.
Una persona de cada grup farà la seva intervenció davant tots els altres, sense interrupcions.
Mentrestant, els altres feu servir paper i llapis per anotar els aspectes amb què no estigueu d’acord i els suggeriments que podrien millorar la intervenció. En acabat, poseu-ho en comú.
Rut- Jo i la Clara sempre anem juntes perquè som molt amigues. Jo i ella van anar a la tarda al parc i en ho vam passar molt bé, vam menjar xuxes, gelat i patates i de tant menjar ens va fer mal la panxa i vam marxar correns cap al lavabo del parc. Al cap d’una estona vam estar bé i van marxar cap a casa. Jo vaig pensar que havíem set molt dolentes perquè havíem menjat massa xuxes. I conte contat ja s’ha acabat.
12-Discutiu en petits grups a quina de les tres parts de la narració – inici,nus o desenllaç pertany Una mort massa salada i perquè
Inici: Jo i la Clara sempre anem juntes perquè som molt amigues. Jo i ella van anar a la tarda al parc.
Nus: i en ho vam passar molt bé, vam menjar xuxes, gelat i patates i de tant menjar ens va fer mal la panxa i vam marxar correns cap al lavabo del parc. Al cap d’una estona vam estar bé i van marxar cap a casa. Jo vaig pensar que havíem set molt dolentes perquè havíem menjat massa xuxes.
Desenllaç: I conte contat ja s’ha acabat.
13-Què creieu que li devia passar a la Marta amb aquella tarda? Què podria passar en el capítol següent?
Penseu per grups un nus i un desenllaç per aquesta novel·la. Heu de tenir en compte els personatges que apareixen a la presentació i les seves característiques.
-Que ella va guanyar un premi per ser sempre a la fila i sempre va seguir així.
14- Pensa un personatge que pugui ser protagonista d’una petita narració. Imaginat quina historia té, com és, que fa que li agrada... Fes una llista de les característiques que creguis que son més importants per conèixer aquests personatges. Redacta una explicació en primera persona on el personatge es presenti i qui es. Si vols, pots fer-ne el dibuix.
Es una nena que es diu Idalia.
Te 2 anys i mig.
Es la meva cosina.
Es una tremenda igual que jo de petit però una mica menys.
Te els ulls marrons.
Li agrada mirar la televisió.
Ella no aniria mai al cole perquè diu que es avorrit.
I te moltes joguines.
15- Cadascú es prepararà una historia de misteri de poder-la explicar als altres companys. S’ha de pensar com es pot crear un ambient que faci més emocionant la historia. Algunes coses que hi poden ajudar són:
Fa anys jo treballava amb el famosíssim mag Arxivald Magníficus. Una nit,fart que l’Arxivald en fes aparèixer i desaparèixer del seu barret màgic tot el sant dia, vaig agafar un barret i aparèixer i desaparèixer però no s’ensurtia un dia va anar a l’Arxivald circuli-us a preguntar com ho feia allò i el mag va dir aaa secret el noi impacients per saber-ho va dir si no m’ho dius et denunciaré. El mag es va asustar i va dir vale t’ho diré però si ho dius sera terrible!¡ I el mag va explicar tens de fer un forat a sota de taula hi ha damunt el barret, i fiques una capa perquè no es vegi a sota de la taula. I per sota fiques la ma i el treus i el fiques hi anant fent. El nen va sapiguer el truc i els va explicar sense permís a tothom.
5-Com diries que són, les trobades de la colla a la platja durant les tardes d’estiu? Tria Totes les respostes que convinguin:
Plenes d’emoció i de aventura
Entretingudes
Mogudes i plenes de sorpreses
6- A continuació tens una descripció treta de la novel· la Les bruixes.
Quin tipus d’ambient creus que vol crear l’autor amb aquesta descripció
De broma.
Asenyala dues frases, o parts de la frase, del text de R.Dahl que contribueixen a crear aquest ambient.
De calor i de por i misteri.
7- Aquí tens una altra descripció d’un ambient molt diferent de l’anterior.
Com diries que és actualment l’ambient d’aquesta cantonada que se’ns descriu?
Com contribueixes la Joana a crear aquest ambient?
Es molt bonica aquesta descripció i apart i he après paraules noves.
Plenes d’emoció i de aventura
Entretingudes
Mogudes i plenes de sorpreses
6- A continuació tens una descripció treta de la novel· la Les bruixes.
Quin tipus d’ambient creus que vol crear l’autor amb aquesta descripció
De broma.
Asenyala dues frases, o parts de la frase, del text de R.Dahl que contribueixen a crear aquest ambient.
De calor i de por i misteri.
7- Aquí tens una altra descripció d’un ambient molt diferent de l’anterior.
Com diries que és actualment l’ambient d’aquesta cantonada que se’ns descriu?
Com contribueixes la Joana a crear aquest ambient?
Es molt bonica aquesta descripció i apart i he après paraules noves.
· Contes d'estar per casa. Editorial Barcanova. Barcelona, 2003. A partir de 8 anys. Finalista del premi Barcanova de literatura infantil i juvenil 2003.
· La nit de les dues-centes mil llunes. Editorial La Galera. Barcelona, 2000. A partir de 10 anys. Premi Josep M. Folch i Torres 2000.
· Sense cobertura. Editorial La Galera. Barcelona, 2002. Per a joves. Premi Joaquim Ruyra 2001.
· L'esclau del Mercadal. Editorial Bromera. Alzira, 2004. Per a joves. Premi Bancaixa de narrativa juvenil 2003.
Em dic Dolors, vaig néixer a Girona, sóc psicòloga i em dedico a la literatura des de l’any 1985, en què vaig guanyar el premi J.M. Casero amb l’obra Albert. A partir d’aquesta data ja no he parat d’escriure i actualment compto amb prop de quaranta títols, alguns dels quals han estat reeditats diverses vegades. També he guanyat uns quants premis literaris. El conjunt de la meva obra forma part de la literatura infantil i juvenil, ja que, tot i que no descarto decidir-me algun dia a escriure literatura per a adults, sempre he manifestat que els lectors amb els quals em trobo més a gust són els més joves. A mi, de petita —i d'adolescent, també—, m'"amenaçaven" amb amagar-me els llibres. No és perquè els estripés o perquè els tractés malament, no. L'amenaça sorgia de l'autèntic vici que tenia per la lectura. Llegia tant i a totes hores que sovint m'oblidava de les tasques domèstiques encomanades, o dels deures escolars, o de l'hora de tancar el llum a la nit. Res del món no em semblava més estimulant, més motivador, més fantàstic ni més llaminer que aquelles històries que, a cavall del paper, em traslladaven a un univers insòlit, on els únics habitants eren els personatges que m'explicaven les seves aventures i, per damunt de tots ells, jo.
Dumont, Jean-François ; Dumont, Jean-François [il.]. El rei que somniava ser gran . Barcelona : Timun Mas, 2003. (Somnis del vent, 30) 34 p.
Resum: El dia de la seva coronació, el rei Aldebert I es converteix en la riota dels seus súbdits: és tan petit que la corona no se li aguanta al cap. Farà tot el possible per fer-se respectar.
Comentari: El llibre pretén afavorir el diàleg i la reflexió. Tant pot anar adreçat a l'adult com al nen. Explica el valor de les coses d'una manera molt planera.
Comentari il.lustracions: Ocupen tota la pàgina, al costat esquerra hi ha el text i a la dreta les il·lustracions que són molt clares i entenedores.
Maloney, Peter ; Zekauskas, Felicia [il.]. Ningú és com tu . Barcelona : Beascoa, 2003. 39 p.
Resum: En Percival té la mala sort de què s'assembla a tothom de la seva família. Segons els grans, té el nassarró de la mare, els ullets del pare, la boqueta de la germana... Fins que un dia en Percival, ja tip d'assemblar-se a tothom, desapareix, i amb ell, desapareixen també el nas de la mare, els ulls del pare,...
Comentari: Història divertida i entretinguda.
Comentari il.lustracions: Il·lustracions a color molt originals i divertides, d'acord amb el text
Delgado, Josep-Francesc ; Arànega, Mercè [il.]. Papitis . Barcelona : Baula, 2002. (Ala Delta; 1). 63 p.
Resum: L'Elisabeth, una nena de gairebé sis anys, no vol caminar i demana sempre al pare que la porti a coll. Aquest, molt pacient, la tragina sempre, faci el que faci: anar a comprar, passejar, fer encàrrecs... Fins que un dia l'esquena del pare diu prou i ha d'anar a l'hospital. A partir d'aquell moment l'Elisabeth s'adona que el pare no pot continuar portant-la a coll i que caminar també té els seus avantatges.
Comentari: Es tracta d'una història que convida als nens a reflexionar sobre algun dels seus comportaments i com pot influir als qui ens envolten. El llenguatge és amè i és de molt bon explicar i llegir.
Comentari il.lustracions: Les il·lustracions, molt abundants, són en color i molt ben integrades al text.
Pennart, Geoffroy de. El Llop sentimental . Barcelona : Corimbo, 2004. 34 p.
Resum: El llop Lucas ja s'ha fet gran i marxa de casa. El seu pare li dóna una llista amb tot el que pot menjar i la mare li comenta que no s'ha de deixar entendrir. El llop s'endinsa en el bosc i no triga a tenir gana. Al seu davant van apareixent tot un seguit de personatges perfectament comestibles però en Lucas, veritablement, és massa sentimental. De totes maneres acabarà llepant-se els dits i el conte tindrà un final feliç.
Comentari: Un conte simpàtic que recrea i dóna la volta al paper del llop en els contes tradicionals més populars. El llop ferotge mostra aquí la seva sensibilitat
Dalmases, Antoni ; Sesé [il.]. Les cuques ballaruques . Barcelona : Cruïlla, 2003. (Vaixell de Vapor. Sèrie blanca; 44). 60 p.
Resum: Al bosc del Torrent hi ha un gran enrenou. Les cuques marrons amb les seves festes nocturnes no deixen dormir a ningú, però l'enginy de les bestioles del bosc aconsegueix resoldre el problema.
Comentari: Les il·lustracions i el text en forma de rodolins el fan molt atractiu als petits lectors
Alcántara, Ricardo [aut.] ; Gusti [il.]. Col.lecció Les Aventures de Juanito Jones el ganàpia, Les . : Cadí/Cromosoma, 2004. 31 p.
Comentari: En Juanito Jones és un autèntic heroi. No hi ha cap fantasma, personatge malcarat ni monstre de tres caps que aconsegueixi espantar-lo, les aventures són divertides i bastant engrescadores, és una bona col·lecció pels nens que s'inicien en la lectura.Títols de la col.lecció: El Circ s'en va a l'Oest. La Deesa del riu. L'Enigma de la nau espacial. El Ganàpia. El Quadern del rei maldat
Comentari il.lustracions: Les il·lustracions són molt grans i acompanyen al text.
Lobel, Arnold. Sopa de ratolí . Barcelona : Kalandraka, 2004. (Llibres per a somniar). 63 p.
Resum: Una mostela atrapa un ratolí i pensa en fer una sopa amb ell. El ratolí, astut i enginyós, el convenç que no es pot fer una bona sopa de ratolí sense contes. Ell mateix s'ofereix a explicar-li quatre contes: “Les abelles i el fang”, “Dues pedres grans”, “Els grills” i “El roser”. Un cop explicats, la mostela haurà de buscar els ingredients dels contes per poder enriquir la sopa. Quan torna, és clar, es troba amb una sorpresa.
Comentari: Kalandraka, després de haver recuperat el clàssic “Històries de ratolins” d'Arnold Lobel, ens ofereix ara aquest altre llibre de l'autor, també de ratolins. Són històries i il·lustracions senzilles però molt entranyables i amb un punt de tendresa i picardia que sap captivar els lectors.
· La nit de les dues-centes mil llunes. Editorial La Galera. Barcelona, 2000. A partir de 10 anys. Premi Josep M. Folch i Torres 2000.
· Sense cobertura. Editorial La Galera. Barcelona, 2002. Per a joves. Premi Joaquim Ruyra 2001.
· L'esclau del Mercadal. Editorial Bromera. Alzira, 2004. Per a joves. Premi Bancaixa de narrativa juvenil 2003.
Em dic Dolors, vaig néixer a Girona, sóc psicòloga i em dedico a la literatura des de l’any 1985, en què vaig guanyar el premi J.M. Casero amb l’obra Albert. A partir d’aquesta data ja no he parat d’escriure i actualment compto amb prop de quaranta títols, alguns dels quals han estat reeditats diverses vegades. També he guanyat uns quants premis literaris. El conjunt de la meva obra forma part de la literatura infantil i juvenil, ja que, tot i que no descarto decidir-me algun dia a escriure literatura per a adults, sempre he manifestat que els lectors amb els quals em trobo més a gust són els més joves. A mi, de petita —i d'adolescent, també—, m'"amenaçaven" amb amagar-me els llibres. No és perquè els estripés o perquè els tractés malament, no. L'amenaça sorgia de l'autèntic vici que tenia per la lectura. Llegia tant i a totes hores que sovint m'oblidava de les tasques domèstiques encomanades, o dels deures escolars, o de l'hora de tancar el llum a la nit. Res del món no em semblava més estimulant, més motivador, més fantàstic ni més llaminer que aquelles històries que, a cavall del paper, em traslladaven a un univers insòlit, on els únics habitants eren els personatges que m'explicaven les seves aventures i, per damunt de tots ells, jo.
Dumont, Jean-François ; Dumont, Jean-François [il.]. El rei que somniava ser gran . Barcelona : Timun Mas, 2003. (Somnis del vent, 30) 34 p.
Resum: El dia de la seva coronació, el rei Aldebert I es converteix en la riota dels seus súbdits: és tan petit que la corona no se li aguanta al cap. Farà tot el possible per fer-se respectar.
Comentari: El llibre pretén afavorir el diàleg i la reflexió. Tant pot anar adreçat a l'adult com al nen. Explica el valor de les coses d'una manera molt planera.
Comentari il.lustracions: Ocupen tota la pàgina, al costat esquerra hi ha el text i a la dreta les il·lustracions que són molt clares i entenedores.
Maloney, Peter ; Zekauskas, Felicia [il.]. Ningú és com tu . Barcelona : Beascoa, 2003. 39 p.
Resum: En Percival té la mala sort de què s'assembla a tothom de la seva família. Segons els grans, té el nassarró de la mare, els ullets del pare, la boqueta de la germana... Fins que un dia en Percival, ja tip d'assemblar-se a tothom, desapareix, i amb ell, desapareixen també el nas de la mare, els ulls del pare,...
Comentari: Història divertida i entretinguda.
Comentari il.lustracions: Il·lustracions a color molt originals i divertides, d'acord amb el text
Delgado, Josep-Francesc ; Arànega, Mercè [il.]. Papitis . Barcelona : Baula, 2002. (Ala Delta; 1). 63 p.
Resum: L'Elisabeth, una nena de gairebé sis anys, no vol caminar i demana sempre al pare que la porti a coll. Aquest, molt pacient, la tragina sempre, faci el que faci: anar a comprar, passejar, fer encàrrecs... Fins que un dia l'esquena del pare diu prou i ha d'anar a l'hospital. A partir d'aquell moment l'Elisabeth s'adona que el pare no pot continuar portant-la a coll i que caminar també té els seus avantatges.
Comentari: Es tracta d'una història que convida als nens a reflexionar sobre algun dels seus comportaments i com pot influir als qui ens envolten. El llenguatge és amè i és de molt bon explicar i llegir.
Comentari il.lustracions: Les il·lustracions, molt abundants, són en color i molt ben integrades al text.
Pennart, Geoffroy de. El Llop sentimental . Barcelona : Corimbo, 2004. 34 p.
Resum: El llop Lucas ja s'ha fet gran i marxa de casa. El seu pare li dóna una llista amb tot el que pot menjar i la mare li comenta que no s'ha de deixar entendrir. El llop s'endinsa en el bosc i no triga a tenir gana. Al seu davant van apareixent tot un seguit de personatges perfectament comestibles però en Lucas, veritablement, és massa sentimental. De totes maneres acabarà llepant-se els dits i el conte tindrà un final feliç.
Comentari: Un conte simpàtic que recrea i dóna la volta al paper del llop en els contes tradicionals més populars. El llop ferotge mostra aquí la seva sensibilitat
Dalmases, Antoni ; Sesé [il.]. Les cuques ballaruques . Barcelona : Cruïlla, 2003. (Vaixell de Vapor. Sèrie blanca; 44). 60 p.
Resum: Al bosc del Torrent hi ha un gran enrenou. Les cuques marrons amb les seves festes nocturnes no deixen dormir a ningú, però l'enginy de les bestioles del bosc aconsegueix resoldre el problema.
Comentari: Les il·lustracions i el text en forma de rodolins el fan molt atractiu als petits lectors
Alcántara, Ricardo [aut.] ; Gusti [il.]. Col.lecció Les Aventures de Juanito Jones el ganàpia, Les . : Cadí/Cromosoma, 2004. 31 p.
Comentari: En Juanito Jones és un autèntic heroi. No hi ha cap fantasma, personatge malcarat ni monstre de tres caps que aconsegueixi espantar-lo, les aventures són divertides i bastant engrescadores, és una bona col·lecció pels nens que s'inicien en la lectura.Títols de la col.lecció: El Circ s'en va a l'Oest. La Deesa del riu. L'Enigma de la nau espacial. El Ganàpia. El Quadern del rei maldat
Comentari il.lustracions: Les il·lustracions són molt grans i acompanyen al text.
Lobel, Arnold. Sopa de ratolí . Barcelona : Kalandraka, 2004. (Llibres per a somniar). 63 p.
Resum: Una mostela atrapa un ratolí i pensa en fer una sopa amb ell. El ratolí, astut i enginyós, el convenç que no es pot fer una bona sopa de ratolí sense contes. Ell mateix s'ofereix a explicar-li quatre contes: “Les abelles i el fang”, “Dues pedres grans”, “Els grills” i “El roser”. Un cop explicats, la mostela haurà de buscar els ingredients dels contes per poder enriquir la sopa. Quan torna, és clar, es troba amb una sorpresa.
Comentari: Kalandraka, després de haver recuperat el clàssic “Històries de ratolins” d'Arnold Lobel, ens ofereix ara aquest altre llibre de l'autor, també de ratolins. Són històries i il·lustracions senzilles però molt entranyables i amb un punt de tendresa i picardia que sap captivar els lectors.
Hi havia una vegada un castell que estava situat al mig del poble de Reus. Amb aquell castell i vivia un noi anomenat Biel i era molt ric i tenia un gos que es deia Jack. Un dia el Biel va portar a passejar al Jack. El Jack era un gos Chiuaua i era molt petitet. En aquells moments el Biel va anar al parc, es va assentar i va deixar el Jack perquè volti pel Parc. Allà en Jack es va trobar un llapis i d’amagat se’l va menjar, però no era un llapis normal, era un llapis màgic. El Biel va agafar al Jack i van anar cap a casa i de cop i volta en Jack va començar a parlar com una persona, el Biel es va espantar i el va portar al veterinari per veure el que passava.
Quan van arribar el veterinari va dir:
-el gos s’ha menjat un llapis màgic.
El Biel el va portar rapid a casa i li va donar galetes, pastes i panellets perquè treies el llapis màgic. En Jack com que parlava va dir, vaig al lavabo i no va treure res nomes va treure les galetes. En Biel estava amoïnat i li va donar aigua. De cop i volta va parar de parlar i es va tornar un gos pelut i molt gros. El Biel li va dir: Hola el Jack va bordar però amb la pinta que feia no podia sortir al carrer.
L’endemà en Biel va anar a la caseta del Jack i va tornar tal com era i el gos havia vomitat el llapis, però va veure que havia tret un llapis normal i corrent. El Biel va estar molt espantat. A la nit es van reunir tots els gossos del poble juntament amb els seus amos i es van disfressar perquè celebraven Halloween. A mig de la festa el Jack es va convertir amb un nen molt petit, mes petit que un llapis però aquell nen feia por perquè era un estil de Doctor Frankenstein.
Ell va dir prou!
Va agafar a en Jack i se’l va ficar a la butxaca i va marxar corrents cap al veterinari i quan va obrir la porta va tornar a ser un gos normal però el nen li va dir al veterinari com puc fer-li treure el llapis màgic i va dir es molt fàcil nomes cal que li donis xuxes panellets... i l’endemà mires si a vomitat el llapis màgic.
El Biel va anar a la botiga a comprar xuxes i panellets i es va gastar 50€ de xuxes i 50€ de panellets i li va donar al gos tot el que havia comprat hi ha la nit va començar a vomitar i...
Al matí es va llevar a les 12 del migdia i va veure que havia vomitat tres maquinetes, dos gomes, un estoig i un llapis amb una estrella va agafar el llapis màgic i va dir: ara si que ho es el llapis màgic perfi s’acabat. Ell va dir màgia, màgia, màgia i va fer desaparèixer la caseta del gos, va agafar el llapis màgic i el va deixar amb una capsa embolicat al container.
Conte contat us agradat?
Quan van arribar el veterinari va dir:
-el gos s’ha menjat un llapis màgic.
El Biel el va portar rapid a casa i li va donar galetes, pastes i panellets perquè treies el llapis màgic. En Jack com que parlava va dir, vaig al lavabo i no va treure res nomes va treure les galetes. En Biel estava amoïnat i li va donar aigua. De cop i volta va parar de parlar i es va tornar un gos pelut i molt gros. El Biel li va dir: Hola el Jack va bordar però amb la pinta que feia no podia sortir al carrer.
L’endemà en Biel va anar a la caseta del Jack i va tornar tal com era i el gos havia vomitat el llapis, però va veure que havia tret un llapis normal i corrent. El Biel va estar molt espantat. A la nit es van reunir tots els gossos del poble juntament amb els seus amos i es van disfressar perquè celebraven Halloween. A mig de la festa el Jack es va convertir amb un nen molt petit, mes petit que un llapis però aquell nen feia por perquè era un estil de Doctor Frankenstein.
Ell va dir prou!
Va agafar a en Jack i se’l va ficar a la butxaca i va marxar corrents cap al veterinari i quan va obrir la porta va tornar a ser un gos normal però el nen li va dir al veterinari com puc fer-li treure el llapis màgic i va dir es molt fàcil nomes cal que li donis xuxes panellets... i l’endemà mires si a vomitat el llapis màgic.
El Biel va anar a la botiga a comprar xuxes i panellets i es va gastar 50€ de xuxes i 50€ de panellets i li va donar al gos tot el que havia comprat hi ha la nit va començar a vomitar i...
Al matí es va llevar a les 12 del migdia i va veure que havia vomitat tres maquinetes, dos gomes, un estoig i un llapis amb una estrella va agafar el llapis màgic i va dir: ara si que ho es el llapis màgic perfi s’acabat. Ell va dir màgia, màgia, màgia i va fer desaparèixer la caseta del gos, va agafar el llapis màgic i el va deixar amb una capsa embolicat al container.
Conte contat us agradat?
RESUM
En John Lennon va néixer al 29 d’octubre de 1940 enmig dels xiulets i bombes. Ell els primers anys va viure a Liverpool que va ser una mica bombardejada per diverses ocasions pels alemanys. A la segona guerra va ser bestial hi havia 50 països hi va haver una pila de morts,desapareguts,ferits.
Els pares del John Lennon es deien Julia Stanley i Alfred Lennon.
Ell va decidir tocar musica pop.
I va tocar amb un grup que es deien Beatles.
Un dia en John Lennon va anar al The Caver Club a tocar musica pop.
Però ell va ser famós tocan la musica pop amb el grup de Beatles.
En John Lennon va ser un músic i compositor. I toca musica moderna.
OPINIÓ PERSONAL
Aquet llibre a sigut fantàstic jo vaig dir que mel cambies el Carlos perquè el John Lennon m’agrada molt i he après moltes coses de la seva vida com per exemple va néixer al 29 d’octubre un dia abans que jo. També ser que va néixer al 1940.
En John Lennon va néixer al 29 d’octubre de 1940 enmig dels xiulets i bombes. Ell els primers anys va viure a Liverpool que va ser una mica bombardejada per diverses ocasions pels alemanys. A la segona guerra va ser bestial hi havia 50 països hi va haver una pila de morts,desapareguts,ferits.
Els pares del John Lennon es deien Julia Stanley i Alfred Lennon.
Ell va decidir tocar musica pop.
I va tocar amb un grup que es deien Beatles.
Un dia en John Lennon va anar al The Caver Club a tocar musica pop.
Però ell va ser famós tocan la musica pop amb el grup de Beatles.
En John Lennon va ser un músic i compositor. I toca musica moderna.
OPINIÓ PERSONAL
Aquet llibre a sigut fantàstic jo vaig dir que mel cambies el Carlos perquè el John Lennon m’agrada molt i he après moltes coses de la seva vida com per exemple va néixer al 29 d’octubre un dia abans que jo. També ser que va néixer al 1940.
DEBERES CASTELLANO
19-Completa la columna de los derivados. Después espefica en la de los significados si la palabra derivada se refiere a un árbol, a una conducta, a un oficio o a un recipiente.
Azúcar azucarero a un árbol
Ceniza cenicero a un árbol
Cocina cocinero oficio
Fruta frutero a un árbol
Horchata horchatero conducta
Huevo huevos conducta
Limón limonero a un árbol
Melocotón Melocotero a un árbol
Mensaje mensajero recipiente
Embusta embustero recipiente
Puñeta puñetero conducta
20-Las palabras de estas frases que están en cursiva son derivados que expresan cualidad. Completa las columnas escribiendo el primitivo y el sufijo
Dulcera dulce
Crudeza cruzado
Candidez candilero
Estupidez estupideza
Amargura amarugar
Belleza bellezo
Timidez timideza
Frescura frecuando
21- Completa:
· llorar alivia los sufrimientos
· El lloro del bebé despertó a sus padres
·Tienes que tomar el jarabe para el resfriado.
· Encontraras la toma de corriente debajo de la mesa.
· El pase de modelos es a las seis.
· No se puede pasar por el puente con tanto peso.
· Los vecinos prepararon un plante para exigir mejoras urbanas.
· El ayuntamiento decidió plantar árboles en la plaza
· Le dieron una paga extra por buena conducta.
· Le gusta pagar con tarjetas de crédito
Azúcar azucarero a un árbol
Ceniza cenicero a un árbol
Cocina cocinero oficio
Fruta frutero a un árbol
Horchata horchatero conducta
Huevo huevos conducta
Limón limonero a un árbol
Melocotón Melocotero a un árbol
Mensaje mensajero recipiente
Embusta embustero recipiente
Puñeta puñetero conducta
20-Las palabras de estas frases que están en cursiva son derivados que expresan cualidad. Completa las columnas escribiendo el primitivo y el sufijo
Dulcera dulce
Crudeza cruzado
Candidez candilero
Estupidez estupideza
Amargura amarugar
Belleza bellezo
Timidez timideza
Frescura frecuando
21- Completa:
· llorar alivia los sufrimientos
· El lloro del bebé despertó a sus padres
·Tienes que tomar el jarabe para el resfriado.
· Encontraras la toma de corriente debajo de la mesa.
· El pase de modelos es a las seis.
· No se puede pasar por el puente con tanto peso.
· Los vecinos prepararon un plante para exigir mejoras urbanas.
· El ayuntamiento decidió plantar árboles en la plaza
· Le dieron una paga extra por buena conducta.
· Le gusta pagar con tarjetas de crédito
ejercicios castellano
22-Escribe cada una de las palabras de estas frases en la columna correspondiente según su categoría gramatical.
Determinantes
nombres
Adjetivos
Verbos
Los
ojos
Azules
Tenía
un
perro
Enorme
hemos
visto
La
lluvia
Intensa
cesado
ha
Mi
Canario
joven
Canta
el
pinochó
nuevo
Automático
Esta
radio
antigua
funciona
Las
hojas
Blancas
Arrancaré
23-Escribe en estas frases el pronombre personal que corresponda.
· Yo me llamo marsupiana
· Pero cómo has llegado tu aquí?
· Nosotros queremos ir al parque contigo.
· El es cazador y tiene muchos animales disecados
· A le picaba la nariz
· tu irás con el equipaje
· Durante el viaje yo me mareado
· Nosotros la recibieron con alegría
· A los canguritos pequeños los cuidaré yo
· ha me recordáis a los hijitos de doña Clo
24-Busca en este texto cuatro pronombres, cuatro verbos, cuatro determinantes, cuatro nombres y cuatro adjetivos. Escríbelos en la columna correspondiente.
Determinantes
Nombres
Pronombres
Adjetivos
Verbos
La
Casa
Yo
Hermosa
Salí
Las
Calle
Ellos
Estrecha
Quería
Los
Noche
Mi
Oscura
Vieran
Esto
Tiendas
Yo
Antiguos
Pisé
25:¿Dónde va Julio?
A por agua-A la fuente
A por azúcar-Al supermercado
A por un jersey- Al armario
A por un cuchillo-a la cocina
A por las pastillas-A la farmacia
Relaciona los objetos del dibujo con el lugar dónde es posible encontrarlos. Haz cinco frases como la siguiente:
Julio va por a la fuente a beber agua.
Julio va al supermercado para comprar azúcar
Julio va al armario a cogerse su jersey de rayas
Julio va a la cocina a coger su cuchillo
Julio va a la farmacia para tomarse una pastilla
26-Formad grupos de cinco e imaginad que queréis improvisar una fiesta. Organizaos y decid qué es lo que podrías ir a buscar para prepararla. Utilizad la expresión ir por.
· Yo iré por coger los globos lo pastel las belas ya por la comida los platos y los basos.
· Iré a casa de mi vecina por coger un balón de futbol de básquet i muchos juegos más.
Determinantes
nombres
Adjetivos
Verbos
Los
ojos
Azules
Tenía
un
perro
Enorme
hemos
visto
La
lluvia
Intensa
cesado
ha
Mi
Canario
joven
Canta
el
pinochó
nuevo
Automático
Esta
radio
antigua
funciona
Las
hojas
Blancas
Arrancaré
23-Escribe en estas frases el pronombre personal que corresponda.
· Yo me llamo marsupiana
· Pero cómo has llegado tu aquí?
· Nosotros queremos ir al parque contigo.
· El es cazador y tiene muchos animales disecados
· A le picaba la nariz
· tu irás con el equipaje
· Durante el viaje yo me mareado
· Nosotros la recibieron con alegría
· A los canguritos pequeños los cuidaré yo
· ha me recordáis a los hijitos de doña Clo
24-Busca en este texto cuatro pronombres, cuatro verbos, cuatro determinantes, cuatro nombres y cuatro adjetivos. Escríbelos en la columna correspondiente.
Determinantes
Nombres
Pronombres
Adjetivos
Verbos
La
Casa
Yo
Hermosa
Salí
Las
Calle
Ellos
Estrecha
Quería
Los
Noche
Mi
Oscura
Vieran
Esto
Tiendas
Yo
Antiguos
Pisé
25:¿Dónde va Julio?
A por agua-A la fuente
A por azúcar-Al supermercado
A por un jersey- Al armario
A por un cuchillo-a la cocina
A por las pastillas-A la farmacia
Relaciona los objetos del dibujo con el lugar dónde es posible encontrarlos. Haz cinco frases como la siguiente:
Julio va por a la fuente a beber agua.
Julio va al supermercado para comprar azúcar
Julio va al armario a cogerse su jersey de rayas
Julio va a la cocina a coger su cuchillo
Julio va a la farmacia para tomarse una pastilla
26-Formad grupos de cinco e imaginad que queréis improvisar una fiesta. Organizaos y decid qué es lo que podrías ir a buscar para prepararla. Utilizad la expresión ir por.
· Yo iré por coger los globos lo pastel las belas ya por la comida los platos y los basos.
· Iré a casa de mi vecina por coger un balón de futbol de básquet i muchos juegos más.
TRADUIR TEXT (ANGLES)
1-
Miro molt la televisió. I normalment mirar programes de música.A vegades miro còmics dibuixos animats i programes de faunes, però mai no miro les notícies.El meu programa de televisió favorit és cançons cançons i cançons. I sempre mirar-lo vespre de dissabte. no agrado pel·lícules de ciència-ficció, però realment com comedies.I m'encanten les estimen les pel·lícules de Blanc de William!
2-
William no mira gaire televisió, però a vegades mira les notícies al vespre. Mai no mira demostracions espectacles de concurs prova o còmics dibuixos animats. El seu programa de televisió favorit és Wildife en Africà els dimecres. pel·lícules d'amors de William! Realment li agraden les comèdies. No li agrada les pel·lícules animat que estima pel·lícules de ciència-ficció. La seva pel·lícula favorita és E.T
Miro molt la televisió. I normalment mirar programes de música.A vegades miro còmics dibuixos animats i programes de faunes, però mai no miro les notícies.El meu programa de televisió favorit és cançons cançons i cançons. I sempre mirar-lo vespre de dissabte. no agrado pel·lícules de ciència-ficció, però realment com comedies.I m'encanten les estimen les pel·lícules de Blanc de William!
2-
William no mira gaire televisió, però a vegades mira les notícies al vespre. Mai no mira demostracions espectacles de concurs prova o còmics dibuixos animats. El seu programa de televisió favorit és Wildife en Africà els dimecres. pel·lícules d'amors de William! Realment li agraden les comèdies. No li agrada les pel·lícules animat que estima pel·lícules de ciència-ficció. La seva pel·lícula favorita és E.T
martes, 25 de noviembre de 2008
poema!!
Si el vent fos sucre
jo m’atiparia
encara que sabés
si em deixaria.
Si el cel fos terra
jo hi pujaria
encara que sabés
que seria divertida
jo m’atiparia
encara que sabés
si em deixaria.
Si el cel fos terra
jo hi pujaria
encara que sabés
que seria divertida
martes, 4 de noviembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
